Frígia Menor
part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Frígia Menor era una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia, coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital). Després, amb l'imperi macedoni es va unir amb Alexandre el Gran a la Frígia Major, però es va dividir altre cop a la seva mort, quedant de nou unides el 319 aC.
La part nord va passar a Bitínia cap a l'any 301 aC i la resta als selèucides. Pèrgam es va fer independent potser el 280 aC al sud, i el centre va passar als gàlates. Als voltants del 240 aC Pèrgam va conquerir el centre. El 188 aC Pèrgam va rebre la Frígia Major i per la mateixa època també el nord de la Frígia Menor arrabassada a Bitínia.
La Frígia Menor i la satrapia de Dascilos estaven formades per tres districtes:
- al nord la Mísia (Mísia Menor)
- al centre la Frígia Epicteta (Mísia Major)
- al sud la Troade i Teutrània (després el Regne de Pèrgam)
Les ciutats eòlies de la costa van formar part de la satrapia de Dascilos però no pas de la regió de Frígia.[1]