Frònesi
From Wikipedia, the free encyclopedia
La frònesi (en grec φρόνησις) és, segons l'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, la virtut del pensament moral, normalment traduïda com 'saviesa pràctica', de vegades també com a 'prudència' (en cert sentit es contraposa a l'hibris o 'desmesura'). És més específicament una forma de saviesa rellevant a les coses pràctiques, requerint una habilitat per discernir com o per què actuar virtuosament i fomentar la virtut en la pràctica i l'excel·lència del caràcter. Frònesi era un tòpic comú de discussió en l'antiga filosofia grega.
A diferència de la sofia, la frònesi és l'habilitat per pensar com i per què hem d'actuar per canviar les coses, especialment per canviar les nostres vides a millor.
El mot en català «prudència» prové del llatí prudentia. La seva definició era 'consciència', ço és, la comprensió de la diferència entre el bé i el mal. La paraula frònesi prové de froneo, que significa 'comprendre'.[1]