François-Auguste Gevaert - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for François-Auguste Gevaert.

François-Auguste Gevaert

De Viquipèdia

Infotaula de personaFrançois-Auguste Gevaert

Retrat de François-Auguste Gevaert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1828 Modifica el valor a Wikidata
Zingem (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1908 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica
FormacióRoyal Conservatory of Ghent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i musicòleg
OcupadorConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMartin-Joseph Mengal Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIsaac Albéniz i Pascual, Maurice Emmanuel i Enrique Fernández Arbós Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
GermansVitus Gevaert Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 209430a5-5921-458d-8fa2-8f1333f2c022 IMSLP: Category:Gevaert,_François-Auguste Modifica els identificadors a Wikidata

François-Auguste Gevaert (Huise prop d'Oudenaarde, 31 de juliol de 1828 - Brussel·les, 24 de desembre de 1908) fou un compositor i musicògraf belga.

Estudià al Conservatori de Gant, on guanyà els primers premis d'harmonia i contrapunt i, el 1847, el Conservatori reial de Brussel·les li adjudicà el Prix de Rome belga. Després d'estrenar a Gant l'òpera Hugues de Zomerghem i l'Òpera còmica Comédie à la ville, viatjà des de 1849 per França, Itàlia i Espanya (d'on envià un Rapport sur la situation de la musique en Espagne) i Alemanya, el 1853 s'establí a París. En la capital francesa a més de compondre també donava lliçons de música, tenint entre d'altres alumnes a Maupeou.[1] Allí estrenà primerament l'opereta còmica Georgette i després, el 1854, l'òpera en tres actes Le billet de Margueritte, que aconseguí una bona acceptació, i a la que li seguiren:

El 1867 fou nomenat director de l'orquestra de la Gran Òpera, i el 1871 successor de Fétis en la direcció del Conservatori de Brussel·les on entre d'altres alumnes tingué al seu compatriota Karel Mestdagh[2] al neerlandès James Kwast i al napolità Ottavio Di Picolellis,[3] i de la Capella Reial i membre de l'Acadèmia. El 1909 el rei dels belgues Leopold II li va concedir el títol de baró. Des de llavors desplegà una extraordinària activitat com a investigador de la música.

La seva Histoire et théorie de la musique de l'antiquité (Gant, 1875-78) és una obra notable per la seva riquesa d'investigacions pròpies; la seva continuïtat i complement el formen La mélopée antique dans le chant de l'Eglise latine (Gant, 1895), obra en la que s'exposen les noves opinions sobre l'origen del Cant Gregorià, indicades ja en el fulletó del mateix Gevaert, Les origines du chant litúrgiques de l'Eglise latine (1890).

A més va escriure:

  • Traité de composition, (Gant, 1864), que, refós, es publicà a París el 1886 amb el títol de Nouveau treité d'instrumentation,
  • Traité de composition, (Gant, 1868), que fou traduït al castellà per Alberto Jonás.[4]
  • Cours Méthodique d'orchestration, (París, 1890),
  • La mélopée antique dans le chant de l'Eglise latine, (París, 1895-96),
  • La musique, l'art du XIXé siècle, (Gant, 1896),
  • Les problèmes musicicaux d'Aristote, (Gant, 1899-1903),
  • Traité d'harmonie théorique et pratique,(1906),

Són notables així mateix les noves edicions que es feren a principis del segle XX de música coral antiga (Les gloires d'Italie; Chansons du XVè Siegle, etc.). com a composicions originals de Gevaert, a més de les seves òperes, diverses cantates, especialment les titulades:

  • Jacques Van Arlevelde,
  • Supra flumina Babylonis, per a cor d'homes,
  • Fantasia sobre motius espanyols, etc.

El 1871 fou nomenenat soci de l'Acadèmia de Berlín, i des de 1877 publicà l'Anuari del Conservatori Reial de Música de Brussel·les, entitat de la que n'era professor i tingué molts alumnes, entre ells a Jean-Baptiste de Pauw, François Rasse.[5]

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-Auguste Gevaert
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33, pàg. 1191 (ISBN 84-239-4533-2)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. III, pàg. 840. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. [enllaç sense format] http://www.treccani.it/enciclopedia/de-piccolellis_(Dizionario-Biografico)
  4. Enciclopèdia Espasa volum nº. 28, segona part, pàg. 2856 (ISBN 84-239-4582-0)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1166. (ISBN|84-7291-226-4)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
François-Auguste Gevaert
Listen to this article