François Bazin - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for François Bazin.

François Bazin

De Viquipèdia

Infotaula de personaFrançois Bazin

Retrat de François Bazin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrançois Emmanuel Joseph Bazin
4 setembre 1816 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1878 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 32 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
AlumnesJules Massenet, Théodore Dubois i Adolphe-Léopold Danhauser Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 5d48deb4-eff4-488b-b4e6-0be9295ac852 Discogs: 1871512 IMSLP: Category:Bazin,_François Find a Grave: 7813 Modifica els identificadors a Wikidata

François Bazin (Marsella, Provença, 4 de setembre de 1816 - París, Illa de França, 2 de juliol de 1878) fou un compositor francès.

Ingressà en el Conservatori de Marsella el 1834; el 1836, 1837 i 1838 va obtenir els premis d'harmonia i acompanyament, orgue, contrapunt i fuga. El 1840, per a la seva cantata Loyse de Montfort, obtingué el primer premi de l'Institut, executant-se l'obra en sessió pública. Duran la seval estança a Roma (1842-43) escriví una Missa Solemne, executada a Sant Lluís dels Francesos; el Salm super flumina Babylonis i l'oratori, La Pentecôte.

En retornar a París fou professor del Conservatori, on tingué entre altres alumnes al canadenc Calixa Lavallée,[1] al cubà Villate i als francesos Paul Rougnon, Alfred Rabuteau, Ánge Flégier[2] i Gaston Salvayre.[3] També fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts des de 1873. El 1876 va obtenir la creu d'oficial de la Legió d'Honor. Se'l hi deu un excel·lent Curs d'harmonia teòrica i practica, alguns Cors Orfeonics molt notables i les òperes i òperes còmiques:

  • La trompette de M. le prince (1846),
  • Le malheur d'étre jolie (1847),
  • La nuit de la Saint-Silvestre (1849),
  • Madelon (1852),
  • Maitre Pathelin (1856),
  • Les Désespérés (1859),
  • Le voyage en Chine (1865), la qual es va fer molt popular a França,
  • L'Ours et le Pacha (1869).

Deixà sense estrenar les partitures de Mascarille'', Marionne i La Belle au bois dormant.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Bazin
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 688. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 311 (ISBN 84-239-4575-8)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 462 (ISBN 84 239-4553-7)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
François Bazin
Listen to this article