François Duvalier
From Wikipedia, the free encyclopedia
François Duvalier (Port-au-Prince, Haití, 14 d'abril de 1907 - ibídem, 21 d'abril del 1971)[3] va ser el President d'Haití des de 1957 fins a la seva mort el 1971. La primera victòria de Duvalier fou en la lluita contra les malalties, que li valgué el sobrenom de "Papa Doc" ("Papa Doctor" en haitià). Es va oposar a un cop d'estat militar el 1950, i va ser elegit president el 1957 en una plataforma populista i nacionalista negre. El seu govern, basat en la purga militar, una milícia rural i l'ús del culte a la personalitat i el vudú, conduí a l'assassinat d'uns 30.000 haitians i una consegüent "fuga de cervells". Governà com a president vitalici des de 1964 fins a la seva mort el 1971, Duvalier va ser succeït pel seu fill, Jean-Claude Duvalier, anomenat "Baby Doc".[4]
(1968) | |
Nom original | (ht) Franswa Divalye (fr) François Duvalier |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 abril 1907 Port-au-Prince (Haití) |
Mort | 21 abril 1971 (64 anys) Port-au-Prince (Haití) |
Causa de mort | Diabetis mellitus |
President d'Haití | |
22 octubre 1957 – 21 abril 1971 ← Antonio Thrasybule Kébreau (en) – Jean-Claude Duvalier → | |
Dades personals | |
Religió | Vudú, nominalment catòlic romà |
Formació | Universitat d'Haití |
Activitat | |
Ocupació | polític, metge |
Partit | Partit d'Unitat Nacional[1][2] |
Família | |
Cònjuge | Simone Duvalier (1939–1971) |
Fills | Marie Denise, Nicole, Simone, Jean-Claude |