Francesc Joncar i Querol
Director, compositor i sacerdot català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Joncar i Querol (Sabadell, 28 de novembre de 1742 - Girona, 19 de juny de 1833) va ser un eclesiàstic, músic i compositor català.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Juncá y Carol 28 novembre 1742 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 19 juny 1833 (90 anys) Girona |
Activitat | |
Ocupació | músic, canonge, compositor, organista |
Professors | Benet Julià i Ros |
Alumnes | Josep Pons i Pons |
Format musicalment a l'Escolania de Montserrat i des de molt jove[2] va ser segon mestre de capella a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1769 oposita sense èxit per a la plaça de mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid. També va intentar obtenir plaça a la seu de Màlaga,[2] però és el 1774 on guanya les oposicions com a successor d'Emmanuel Gònima a la catedral de Girona. Més tard, el 1780 va ser nomenat Mestre de Capella de la catedral de Toledo, on va romandre durant dotze anys, però el 1792 torna a la seu de Girona per disposició reial amb càrrec capitular. Sent ja canonge i comissari de música, abandona la composició i emprèn la tasca, entre d'altres, d'ordenar i restaurar els llibres de cant coral. Va gaudir d'un notable prestigi tant a la seva època com en èpoques posteriors.[3][4]
Amb la venda dels seus béns, deixats en herència a l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell, es van finançar part de les obres de construcció de l'Hospital del Taulí.[1]
El 1924, l'Ajuntament de Sabadell, a proposta de Joan Montllor i Pujal, va acordar donar el nom del canonge Joncar a un carrer de la ciutat, concretament al barri de la Creu Alta.[1]