Francesc Masferrer Albertí

Francesc Masferrer Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 7 de juliol de 1890 - 13 de setembre 1973) fou un autor teatral guixolenc.

Francesc Masferrer Albertí

Biografia
Naixement	7 juliol 1890 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Mort	setembre 1973 (83 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Activitat
Ocupació	escriptor

Biografia

Fill i net de rajolers,^[1] ja de jove es va sentir atret per les lletres en general i concretament pel món teatral.

Als 17 anys va ingressar a l'agrupació l'Asil Dominical que dirigia Mossèn Sants Boada i en la que va realitzar tasques d'apuntador. Masferrer tenia pànic als escenaris ^[2] i la tasca d'apuntador li va brindar l'oportunitat d'endinsar-se en el món teatral sense ser vist. A l'edat de 20 anys va ingressar a l'Agrupació Romea, que dirigia Benet Escriba Romaguera amb la que va participar com apuntador, autor i finalment com a president de l'entitat fins a la seva dissolució el 1960.

Masferrer va ser membre de la Lliga Catalana secretari de les entitats guixolenques Casino dels Nois i de l'Ateneu Deportiu

Com a periodista afeccionat, va col·laborar a diverses publicacions guixolenques: Llevor,^[3] Ciutat Nova, ''L'Avi Muné'',^[4] La Costa Brava ^[5] i va dirigir el setmanari ''Espalmatòrium''.

El 1932 va ser nomenat corresponsal literari de la publicació barcelonina Teatre Català on hi va publicar diversos contes.

Obres de teatre

Va començar a escriure als 20 anys i la seva obra compte amb un total de trenta obres de teatre, de les quals onze van ser posades en escena per l'Agrupació Romea, Pluja d'hivern (1909); La pubilla ^[6] (1912); Enganyoses aparences ^[7] (1914); Aquí i a Tossa ^[8] (1915); Traïdoria no venç l'amor ^[9] (1927); Rosaura, De la vida errant (1928); Per una clavellina ^[10] (1929); La felicitat dels altres ^[11] (1934); Pròleg d'un drama ^[12] (1936); Hostes vingueren … o conseqüències de la grip,^[13] probablement escrit el 1936.

Després de l'esclat de la guerra civil el 1936, ja no va tornar a escriure més.

Masferrer va morir el 13 de setembre del 1973 als 83 anys, a la ciutat que l'havia vist néixer, Sant Feliu de Guíxols.^[14]

Referències

1. Bussot Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona, 2011, p. 508. ISBN 978-84-938593-0-5.
2. Roldós Soler, Agustí. Història de l'Agrupació Romea i del Teatre d'Afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Àrea de Cultura, lleure, comunicació i patrimoni. Diputació de Girona, 2005, p. 78. ISBN 84-932263-9-4.
3. Llevor, 06-01-1906, pàg. Pàgina 2.
4. L'Avi Muné, 24-07-1920, pàg. Pàgina 2.
5. La Costa Brava, 16-05-1931, pàg. Pàgina 1 i 2.
6. El Programa, 22-03-1919, pàg. Pàgina 3.
7. Ancora, 30-10-1958, pàg. Pàgina 4.
8. Ciutat Nova, 09-10-1915, pàg. Pàgina 2.
9. La Costa Brava, 26-09-1931, pàg. Pàgina 4.
10. L'Avi Muné, 19-10-1929, pàg. Pàgina 3.
11. La Costa Brava, 03-03-1934, pàg. Pàgina 3.
12. La Costa Brava, 23-05-1936, pàg. Pàgina 8.
13. Ancora, 06-03-1975, pàg. Pàgina 4.
14. Ancora, 20-09-1973, pàg. Pàgina 9.