Freqüència de Nyquist
From Wikipedia, the free encyclopedia
En el processament de senyals, la freqüència de Nyquist (o freqüència de plegament), que porta el nom de Harry Nyquist, és una característica d’un mostreig, que converteix una funció o un senyal continu en una seqüència discreta. En unitats de cicles per segon (Hz), el seu valor és la meitat de la freqüència de mostreig (mostres per segon).[1][2] [upper-alpha 1] Quan la freqüència més gran (amplada de banda) d'un senyal és inferior a la freqüència de Nyquist del mostreig, es diu que la seqüència de temps discret resultant està lliure de la distorsió coneguda com a Aliàsing, i es diu que la taxa de mostra corresponent és superior a la taxa de Nyquist per a aquest senyal en particular.[3][4]
En una aplicació típica de mostreig, primer es tria la freqüència més alta que cal conservar i recrear, en funció del contingut esperat (veu, música, etc.) i de la fidelitat desitjada. A continuació, s'insereix un filtre antialiasing davant del mostreig. La seva feina és atenuar les freqüències per sobre d’aquest límit. Finalment, en funció de les característiques del filtre, es tria una freqüència de mostreig (i la freqüència de Nyquist corresponent) que proporcionarà una quantitat acceptablement petita d'aliasing.
En aplicacions en què la velocitat de mostreig està predeterminada, el filtre es tria en funció de la freqüència de Nyquist, en lloc de fer-ho al revés. Per exemple, els CD d’ àudio tenen una taxa de mostreig de 44100<span typeof="mw:Entity" id="mwKQ"> </span>mostres/seg. La freqüència de Nyquist és, per tant, de 22050 Hz El filtre antialiàsing ha de suprimir adequadament les freqüències més altes, però ha d'afectar de manera insignificant les freqüències dins del rang auditiu humà. Un filtre que deixi passar de 0-20 kHz és més que suficient per a això.