Frisó
família lingüística / From Wikipedia, the free encyclopedia
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental[1] parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Frysk | |
---|---|
Tipus | família lingüística |
Ús | |
Parlants | 400.000 |
Parlants nadius | 480.000 (2001 ) |
Rànquing | No entre les 100 primeres |
Oficial a | Província de Frísia (Països Baixos) |
Autòcton de | Frísia (Europa nord-occidental) |
Estat | Països Baixos, Alemanya i Dinamarca |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | La fundació frisona |
Estudiat per | Frisian studies (en) |
Codis | |
ISO 639-1 | fy |
ISO 639-2 | fry |
SIL | FRI |
Glottolog | fris1239 |
Linguasphere | 52-ACA |
Els saxons, els angles i els juts, abans d'emigrar a l'actual Anglaterra, parlaven una llengua estretament emparentada amb la dels frisons: el saxó, l'anglosaxó i el frisó constitueixen l'agrupació ingveònica o ingveònic del germànic meridional, també denominada germànic de la Mar del Nord. Els actuals parlants són descendents directes d'aquells pobles germànics de parla ingveònica. Dels primers segles de la nostra era es conserven escassos registres, entre ells unes poques epigrafies en alfabet rúnic. La regió de Frísia va acabar depenent del comtat d'Holanda. Fins al segle xv el frisó va ser una llengua viva que s'utilitzava fins i tot en l'administració i assumptes oficials. D'entre els segles xiii i xvi es conserven nombrosos documents de tipus legal, normatiu, cartes, contractes però també literaris com sagues i llegendes populars, endevinalles i traduccions de salms. A partir d'aquest moment començà a ser relegada progressivament pel neerlandès i l'alemany.
Quan ens referim al frisó ho fem en realitat a tres variants, cadascuna d'elles amb categoria de llengua per ser mútuament inintel·ligibles: el frisó oriental, el frisó occidental i el frisó septentrional. Només el frisó occidental ha esdevingut llengua literària.