Frontera lingüística
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una frontera lingüística separa dos territoris de llengua diferent. Entre llengües estretament emparentades aquesta frontera sol ser difusa, per l'existència del continu dialectal històric i els intercanvis entre llengües, per la qual cosa sovint es parla de zones de transició. La frontera marca una dificultat per entendre els parlants de l'altra banda o la consciència de pertànyer a una altra comunitat lingüística i sovint s'ha creat per fronteres polítiques o accidents geogràfics que separen grups de parlants.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La frontera es traça a partir d'isoglosses obtingudes en recerca directa, un dels camps tradicionals de la geolingüística que consisteix a vescatir sobre el terreny com designen un concepte determinat o com pronuncien una determinada paraula els parlants d'una zona i a partir de les diferències observades dibuixar mapes i fronteres.