Funció d'ona
forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules / From Wikipedia, the free encyclopedia
En mecànica quàntica, una funció d'ona és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules[1] i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules. Usualment, és una funció complexa, això significa que conté el nombre , i de quadrat integrable de les coordenades espacials de cadascuna de les partícules. No té cap significat físic. Per exemple, la funció d'ona de l'orbital atòmic de més baixa energia, ocupat a tots els àtoms, i anomenat 1s, en coordenades polars és:
on:
- , càrrega elèctrica positiva del nucli atòmic (càrrega nuclear efectiva per a orbitals superiors, que és la càrrega nuclear menys l'apantallament dels electrons interns),
- , on:
- , el radi, i
- és el radi de Bohr, que val 52,9 pm.[2]
Històricament, el nom funció d'ona es refereix al concepte que fou desenvolupat en el marc de la primera física quàntica, en què s'interpretava que les partícules podien ser representades mitjançant una ona física que es propaga en l'espai. En la formulació moderna, la funció d'ona s'interpreta com un objecte molt més abstracte, que representa un element d'un cert espai de Hilbert de dimensió infinita que agrupa els possibles estats del sistema.[3]