Fèlix Ziem
pintor francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fèlix Ziem (Beaune, França, 25 de febrer de 1821 - París, 10 de novembre de 1911) fou un pintor francès, de pare croat,[1] pertanyent a l'Escola de Barbizon.[2]
Nom original | (fr) Félix Ziem (fr) Félix-Francois Georges Philibert Ziem |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 febrer 1821 Beaune (França) |
Mort | 10 novembre 1911 (90 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 93 48° 51′ 41″ N, 2° 23′ 51″ E Grave of Ziem (en) |
Dades personals | |
Formació | Beaux-Arts School of Dijon (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals i arquitectura |
Lloc de treball | Països Baixos (1850–1853) Dordrecht (1850–1853) Lo Martegue París |
Ocupació | pintor, arquitecte, artista visual, paisatgista |
Membre de | |
Gènere | Marina |
Moviment | Escola de Barbizon |
Alumnes | Justin J. Gabriel |
Obra | |
Obres destacables
| |
Cronologia | |
14 novembre 1911 | funeral (Saint-Jean-de-Montmartre (en) ) |
Premis
| |
Els seus pares s'esforçaren a donar-li tota la instrucció que llurs escassos mitjans els hi permetien, rebent el jove la seva primera educació en llur ciutat nadiua i després a Dijon. Com que el jove mostrava un gran talent per dibuixar i pintar, el seu pare en bona hora el destinà a l'arquitectura. Aquestes disposicions li valgueren l'accés a l'Escola de Belles Arts de Dijon, en les quals es distingí pel seu talent, aconseguint als 18 anys el primer premi d'arquitectura. En aquest centre fou condeixeble de l'escultor Guillaume, conciutadà seu.
El 1839 concorregué al premi d'arquitectura, però el guanyà el seu company Guillaume. Aquest primer fracàs el privà d'anar a París per conte de la vila de Dijon i completar llurs estudis. Els amics de la seva família sol·licitaren per a ell una beca, que li fou refusada, i veient-se el jove arquitecte condemnat a perllongar la seva estada a la ciutat fins al curs següent. Més, to tenia paciència per a esperar. Somniava amb París, on es reunien tots els enginyosos, i amb Itàlia i, en particular, amb Roma. Sense esperar més, volgué partir de seguida, i el seu pare, lluny de privar-lo, l'animà, però només va poder posar en les seves mans com a passaport 40 sous, confiant en la vàlua i talent del seu fill.