Gàlata (llengua)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El gàlata és una llengua morta celta parlada antigament a Galàcia, a l'Anatòlia (actual Turquia) fins al segle iv.
Dades ràpides Tipus, Ús ...
Tipus | llengua extinta i llengua antiga |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | gàlates i Galàcia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques continentals | |
Codis | |
ISO 639-3 | xga |
Glottolog | gala1252 |
IETF | xga |
Tanca
De la llengua només se'n conserven algunes gloses i breus comentaris d'escriptors clàssics i uns pocs noms d'inscripcions. Tot junt sumen unes 120 paraules, la majoria noms de persona acabats en -riks (gal -rix/-reix, antic irlandès ri, llatí rex) "rei", alguns acabats en -marus, datiu -mari (gal -maros, antic irlandès mor, gal·lès mawr) "gran", noms de tribus com Ambitouti (antic irlandès imm- "al voltant", antic irlandès tuath "tribu") i paraules com drunaimeton "lloc de l'assemblea" (antic irlandès drui "druida", antic irlandès nemed "lloc sagrat").