Gàmeta
cèl·lula sexual haploide dels organismes pluricel·lulars / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar'[1]) és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.[2] En espècies que produeixen dos tipus morfològicament diferents de gàmetes, i en les quals cada individu en produeix només un tipus, una femella és qualsevol individu que produeix el tipus més gran de gàmeta –anomenat òvul– i un mascle el que produeix el tipus més petit –l'espermatozou. Es tracta d'un exemple d'anisogàmia o heterogàmia, és a dir, la condició segons la qual les femelles i els mascles produeixen gàmetes de diferents mides, com en el cas dels humans (l'òvul humà és 100.000 vegades més gran en volum que una única cèl·lula espermatozou humana[3][4]). Pel contrari, la isogàmia és el cas que els gàmetes dels dos sexes són de la mateixa mida i forma. El terme gàmeta va ser introduït pel biòleg austríac Gregor Mendel. Els gàmetes porten la meitat de la informació genètica d'un individu, una ploidïa de cada tipus, i són creats per mitjà de la meiosi a partir de la divisió dels gametòcits en un procés anomenat gametogènesi.
L'ovogènesi és el procés de formació de gàmetes femenins en els animals. Aquest procés inclou la meiosi (amb recombinació meiòtica) que té lloc en l'oòcit diploide primari per produir l'òvul haploide (gàmeta). L'espermatogènesi és el procés de formació de gàmetes masculins, el qual també inclou meiosi amb recombinació i que té lloc en l'espermatòcit diploide primari per produir l'espermatozou haploide (gàmeta).