Gàrgola - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Gàrgola.

Gàrgola

De Viquipèdia

Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)
Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)
Gàrgola de la catedral de Barcelona
Gàrgola de la catedral de Barcelona
Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec.
Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec.

Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillus[1]-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio[1] raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte[1]) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són molt usades en esglésies i catedrals. Acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen humans, animals, monstres o dimonis. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront de la censura eclesiàstica; era la manera mitjançant la qual els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.[2]

Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.

Més recentment, l'arquitecte francosuís Le Corbusier ha fet servir també gàrgoles a la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).

És un error estès d'anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar de tals aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no pas gàrgoles. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, en moltes obres de ficció modernes.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Tresòr dau Felibritge, Frederic Mistral
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.251. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàrgola
  • CALLE CALLE, Francisco Vicente, Gárgolas de la provincia de Cáceres, Cáceres, 2003, IC El Brocense.
  • CALLE CALLE, Francisco Vicente, Plasencia: "Misterios" en las Catedrales, www.bubok.com, 2008.
  • CALLE CALLE, Francisco Vicente, Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia, www.bubok.com, 2008.
  • CIPA, Shawn, Carving Gargoyles, Grotesques, and Other Creatures of Myth: History, Lore, and 12 Artistic Patterns, Fox Chapel Publishing, 2009.
  • DURAN, A, Barcelona i la seva història, Vol III, pàg. 305-309 Les gàrgoles, Barcelona, 1975. Ed. Curial. ISBN 84-7256-072-4.
  • REBOLD BENTON, Janetta, Saintes terreurs. Les gargouilles dans l'architecture médiévale, París, 1997, Éditions Abbeville.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Gàrgola
Listen to this article