divisió i subdivisions de diverses formes de teatre From Wikipedia, the free encyclopedia
Un gènere teatral, gènere de teatre o gènere dramàtic és un concepte de tipus mental que permet classificar les produccions teatrals tenint en compte aspectes d'estil artístic, de forma, de contingut o altres. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada. Segons la teoria realista clàssica hi ha dos grups principals: el de la comèdia, i el de la tragèdia i el drama.
A la comèdia els personatges són complexos, comuns i corrents que encarnen els defectes i vicis dels éssers humans, el conflicte que es presenta és possible i probable en la vida real, si bé el seu contingut s'exagera o ridiculitza en l'intent per provocar el riure del receptor. El protagonista en aquest conflicte lluita amb el seu antagonista en un intent fallit per aconseguir els seus propòsits; fallit, perquè els seus intents els porten a diverses situacions, en les quals fracassa o és objecte de burla. El desenllaç presenta una solució alegre al conflicte amb la qual tots els problemes s'alegren i tots queden feliços. Generalment els autors a través del riure intenten que el receptor reflexioni sobre el que succeeix en l'obra i d'aquesta manera pugui extreure un ensenyament si es veu identificat amb algun dels personatges. Per això, alguns autors consideren que la comèdia és moralista. Tartuf o l'impostor de Molière és un exemple.
A la tragèdia hi ha personatges il·lustres, amb la finalitat de produir una crisi, és a dir, una purificació del receptor (lector o espectador) i que culmina en moltes ocasions amb la destrucció social o física del protagonista. Èdip rei de Sòfocles és un exemple d'aquest gènere.
En el drama es representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç, es caracteritza per tenir personatges comuns i complexos que s'enfronten a situacions límit de la seva vida i que acaben per reconèixer encara que això no necessàriament generi un canvi intern en el protagonista.
De vegades el teatre considera més interessant una visió estilitzada de la realitat, no mostrar-la exactament tal com és sinó d'una manera que considera més "dramàtica" o "teatral". Alguns estils coincideixen amb estils artístics més genèrics, com és el cas del realisme teatral, el naturalisme teatral, l'expressionisme, el simbolisme, etc. Alguns gèneres que cerquen un estil determinat són:
Les obres teatrals es poden categoritzar també segons l'objectiu pel qual estan escrites, lligat al seu contingut, que pot ser educatiu, moralitzant, de dimensió ètica (teatre pobre, per exemple), d'intervenció social, de militància política, religiós, etc.
Podrien entrar en aquesta categoria els diferents teatres de titelles, d'ombres xinesques, de màscares, etc. als quals el protagonisme se centra en objectes.
Al teatre de titelles els personatges són ninots anomenats titelles. Acostumen a mostrar-se en uns teatrets especials, anomenats teatres de titelles. El seu moviment s'efectua amb l'ajuda de molles, cordes, guants, filferros, fils, pals i altres estris adaptats a cada tipus de titella.
A alguns gèneres la música, la veu i la banda sonora són elements d'especial rellevància. És el cas, per exemple i típicament, de l'òpera i l'anomenat "teatre musical", però n'hi ha molts més, com lasarsuela, les operetes, la revista, el ball parlat, etc.
El teatre musical o musical és una forma de teatre que combina música, cançó, dansa i text. Una història i el seu contingut emotiu es transmeten mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com una unitat integrada. La música i les lletres formen la banda sonora del musical.
L'òpera és un drama totalment o parcialment musicat que s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Les obres teatrals es poden classificar en altres criteris, com per exemple, segons a quin públic va adreçat, la seva durada (microteatre, teatre per hores, etc.) o a quin espai es presenten. Alguns exemples són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.