El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandèsHertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies. Modernament el seu territori està situat en gran part als Països Baixos i una part a Alemanya. Les principals ciutats n'eren Roermond, Zutphen, Nimega i Tiel. Va donar el seu nom a Gelderland, una província dels Països Baixos, de la qual el territori només parcialment coincideix amb el ducat històric.
Gueldre fou erigit en comtat el 1079 i en ducat el 1289. Per matrimoni va passar a la casa de Jülich (1371), i després a la casa d'Egmont (1423). Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va obligar el duc Adolf a vendre-li el ducat el 1471, però Maximilià I d'Habsburg, gendre del Temerari, va retornar el territori a un fill d'Adolf, Carles. A la mort del duc Carles, tot i les reclamacions de la seva germana Felipa, esposa del duc de LorenaRenat II, Carles V va atribuir el ducat a Guillem I de Clèveris, però li va retirar el 1543 i va integrar-lo a l'administració de les Disset Províncies. El 1579 la major part del ducat fou incorporat a les Províncies Unides. La resta va romandre sota administració dels Àustries fins que fou cedida a Àustria al final de la guerra de successió espanyola el 1713, per virtut del tractat d'Utrecht.
1371-1379: Matilde (1325 † 1384), filla de Renald II i de Sofia Berthout
casada en primeres noces el 1336 a Godofreu d'Heinsberg i de Looz († 1347)
casada en segones noces abans de 1348 amb Joan († 1368), comte de Clèveris
casada en terceres noces amb Joan II de Châtillon († 1381), comte de Blois
1371-1380: Maria († 1405), filla de Renald II i de Sofia Berthout
casada el 1362 amb Guillem VI († 1393), duc de Jülich
Casa de Jülich
1380-1402: Guillem I († 1402), duc de Gueldre i de Jülich (Guillem VII), fill
casat amb Caterina de Baviera (1360 † 1400)
1402-1423: Renald IV († 1423), duc de Gueldre i de Jülich (Renald I), germà del precedent
casat el 1405 amb Marie d'Harcourt
Renald tenia una germana de nom Joana de Jülich, casada amb Joan d'Arkel († 1428), mare de:
Maria d'Arkel (1389 † 1415), casada el 1409 a Joan II (1385 † 1451), senyor d'Egmont;, mare de:
Arnold d'Egmont, hereu del seu besoncle per Gueldre. El ducat de Jülich va passar a un cosí mascle de Renald, encara que els ducs de Gueldre van conservar la seva pretensió a Jülich.
Casa d'Egmont
1423-1465: Arnold d'Egmont (1410 † 1473), destronat
casat el 1430 amb Caterina de Clèveris (1417 † 1479)
1492-1538: Carles d'Egmont (1467 † 1538), fill d'Adolf
casat el 1519 amb Elisabeth de Brunswick-Luneburg (1494 † 1572)
A la seva mort l'emperador va atribuir al ducat a un cosí llunyà, Guillem I de Clèveris, ignorant el millor dret del duc Antoni de Lorena, nebot del darrer duc per la seva mare Filipa de Gueldre (esposa de Renat II de Lorena i germana del duc Carles d'Egmont. Els ducs de Lorena van incloure el títol de ducs de Gueldres entre els diversos que posseïen, tot i que de manera nominal.