Cas Gürtel
cas de corrupció i escàndol polític a Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, iniciada el febrer de 2009. La policia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat.[4]
Lloc | Comunitat de Madrid, País Valencià, Jerez de la Frontera |
---|---|
Data dels fets | 1996-2005 |
Data de difusió | 29 de maig de 2009 |
Descripció dels fets | |
Delicte de finançament il·legal del Partit Popular | |
Implicats | |
Polítics | Pablo Crespo, etc. |
Particulars | Francisco Correa, Francesc Camps i Ortiz |
Sentència | |
Sentència | |
Sentit | Peça Fitur[1] * Rafael Correa: 13 anys de presó * Pablo Crespo: 13 anys i 3 mesos * Álvaro Pérez: 12 anys i 3 mesos * Isabel Jordán: sis anys * Mónica Magariños: sis anys * Cándido Herrero: quatre anys i quatre mesos de presó Peça AENA[2] * Rafael Correa: sis anys i nou mesos * Ángel López de la Mota: cinc anys * José María Gavari: cinc anys * José Luis Izquierdo: tres anys i tres mesos Peça Jerez[3] * Rafael Correa: tres anys de presó i set anys d'inhabilitació * Pablo Crespo: tres anys de presó i set anys d'inhabilitació * Javier Nombela: dos anys i tres mesos de presó * Isabel Jordána: un any i dos mesos de presó |
Categoria:Casos de corrupció |
La investigació volia desmuntar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular a l'època de José María Aznar i a alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pel PP. Aquesta xarxa seria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la Madrid i la València. La finalitat d'aquest grup, segons les investigacions, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.[5]
Es considera la principal trama de corrupció del Partit Popular activa del govern de Jose María Aznar. Després de vuit anys d'instrucció la fiscalia considera demostrats els delictes i l'existència d'una caixa B del PP. L'antic tresorer Lluís Bárcenas i els empresaris Correa, Crespo i Sánchez han estat gairebé tres anys en presó preventiva. El cas fou vist per sentència la tardor de 2017.[6]
Amb motiu de la sentència del Cas Gürtel del maig de 2018 el PP esdevingué el primer partit polític condemnat per corrupció a Espanya.[7]