Gai Carrines
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gai Carrines o Gai Carrinas (en llatí Caius Carrinas) va ser un militar romà.
Nom original | (la) Gaius Carrinas |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II aC |
Mort | 82 aC |
Causa de mort | Decapitació |
Pretor | |
82 aC – | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Període | República Romana tardana |
Partit | Populars |
Família | |
Fills | Gai Carrines el Jove |
Va dirigir un destacament fidel al partit popular (popularis) de Mari amb el que va atacar Gneu Pompeu, que estava reclutant forces a la Pulla per enfortir Sul·la del partit dels optimats (any 83 aC).
L'any 82 aC Carrinas era legat de Gneu Papiri Carbó i va lluitar contra Quint Cecili Metel a la riba del riu Esis (Aesis) a l'Úmbria, i va ser derrotat. Una mica després, a la rodalia de Spoletum va ser atacat per Pompeu i Cras, generals de Sul·la i va perdre uns tres mil homes, quedant assetjat, però va aconseguir escapar-se de nit enmig d'una tempesta.
Quan Carbó va sortir d'Itàlia, va dirigir, junt amb Gai Marci i Brut Damasip, les forces populars a la península i amb els samnites, encara en armes, es va dirigir a Praeneste, on estava assetjat Gai Mari el jove, però no va aconseguir que el setge fos aixecat, i llavors es va dirigir a Roma que esperava conquerir amb facilitat. Sul·la va reunir les seves forces a la porta Col·lina, on es va lliurar una batalla que va durar tota la nit i en la que Carrines va ser derrotat. Tot i fugir, tant ell com Gai Marci van ser capturats i executats per ordre de Sul·la. Van enviar els seus caps a Praeneste i llençats per sobre les muralles perquè Gai Mari el Jove conegués la sort dels seus companys.[1]