Galba (Capcir) - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Galba (Capcir).

Galba (Capcir)

De Viquipèdia

Infotaula de geografia físicaGalba

modifica
TipusRiu i curs d'aigua modifica
Inici
Entitat territorial administrativaFont-rabiosa (França), Formiguera (França) i Puigbalador (França) modifica
Final
DepartamentErau modifica
LocalitzacióRiu Aude modifica
Dades i xifres
Dimensions13,7 (longitud) km

Galba és el nom d'un riu, d'una vall (Vallée du/de Galbe en francès, segons el nomenclàtor) i d'un antic poble del límit dels termes comunals de Font-rabiosa, Formiguera i Puigbalador, a la comarca nord-catalana del Capcir.

Està situada[1] al sud de la comuna de Font-rabiosa, al nord de la de Formiguera i al sud-est de la de Puigbalador, entre els quals fa de termenal al llarg de tot el seu curs.

El riu Galba

El riu Galba, o El Galba, (Le Galbe en francès) és un afluent de l'Aude que neix a l'estany de la Portella d'Orlú (aquesta a 2.150 m. d'altitud), als contraforts nord del massís del Carlit, i que devessa al pantà de Puigbalador. Les aigües del riu originaren la curiosa cova de Font-rabiosa, la més alta dels Pirineus.

La vall del Galba

La vall té anomenada[2] per la riquesa de la seva flora[3] i fauna, i és un indret apreciat pels esquiadors de fons. A la banda sud del naixement de la vall, a prop de l'estany del Diable (2.300 metres d'altitud), hi ha una llosa de pedra amb inscripcions neolítiques, la Peira Escrita. Els excursionistes i esquiadors que recorren la zona poden acollir-se a dos refugis de muntanya, el Refugi de la Jaceta (42° 38′ 13″ N, 2° 2′ 55″ E / 42.63694°N,2.04861°E / 42.63694; 2.04861) i, a un quilòmetre i mig de distància d'aquest, la Cabana de la Jaça de la Llosa (42° 38′ 26″ N, 2° 1′ 56″ E / 42.64056°N,2.03222°E / 42.64056; 2.03222). Es considera[4] que la vall acaba a Esposolla.

El poble de Galba

Galba apareix esmentat en la documentació el 1098, com un lloc (potser amb parròquia pròpia)[5] possessió d'Arnau Arnau i vinculat a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (que ostentava la resta de la vall amb l'excepció de Puigbalador i Formiguera); el 1204, el llogaret depenia encara de l'abadia. Al fogatge del 1378 s'hi indica que hi havia 4 focs (unes 25-30 persones). El segle xiv formava part[6] de la castellania de Puigbalador, i vers 1390 Bernat de So, vescomte d'Èvol, recollia els delmes de Galba[7] cosa que encara feia el 1630 el seu successor Gaspar Galceran d'Híjar. En la documentació antiga, com el fogatge del 1378, Galba és adscrit al municipi de Formiguera; però en la major part de les dades modernes, com el Nomenclàtor de la Catalunya del Nord, el lloc s'atribueix a Font-rabiosa.

La vall de Galba és un dels llocs[8] de freqüent visita dels excursionistes pel Capcir.

Enllaços externs

Referències

Notes

Bibliografia

  • Becat, Joan. «68 - Font-rabiosa, 70 - Formiguera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «111 - Puigbalador». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Formiguera». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Nuet i Badia, Josep «La vall de Galba (Capcir)». Muntanya, 847, 2003, pàg. 109- 116.
  • Nuet i Badia, Josep «La tora pirinenca a la vall de Galba». Descobrir Catalunya, 90, 2005, pàg. 109- 116.
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Font-rebiosa, Formiguera i Puigbalador». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Galba (Capcir)
Listen to this article