Galió
tipus de vaixell de vela, emprat des del segle XVI / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un galió és un vaixell de vela utilitzat des de mitjan segle xvi. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d'Amèrica.
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "Doce Apóstoles" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II.
Un galió generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc pals, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotació de 800 tripulants. La relació entre mànega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perquè, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posició.
Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potència de foc.