Un retardant de flama es una substància aplicat a un material que suprimeix o retarda la seva combustió[1] en una o totes les fases de la combustió: ignició, combustió lenta, propagació de la flama, alliberament de calor, de fum i de gasos tòxics. L'estratègia més emprada per a minimitzar la inflamabilitat d'un material, és la incorporació de substàncies ignífugs.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)
Tipus de retardants de flama
- Additius: els additius es troben barrejats amb el substrat polimèric.
- Reactius: els reactius es troben químicament enllaçats al polímer, ja sigui per copolimerització o per modificació del polímer inicial.
Aproximadament un 90% dels compostos que s'utilitzen actualment, pertanyen a un dels següents cinc tipus de compostos: trihidrat d'alúmina, compostos organoclorats i organobromats, compostos organofosforats inclosos els compostos de fòsfor halogenats, òxids d'antimoni i compostos de bor. Altres compostos retardants de flama de menor aplicació, però que han resultat també eficients són: alguns compostos de silici, de sofre, òxids i carbonats de metalls diferents de l'antimoni i àcids de Lewis com el clorur fèrric.
Història
Durant les últimes dècades, la substitució de materials convencionals per polímers sintètics ha augmentat molt degut a la versatilitat, baixa densitat i millors propietats d'aquests últims. Encara que aquests polímers sintètics han sigut àmpliament acceptats en multitud d'aplicacions, la majoria d'ells són extremadament inflamables i en presència d'una font de calor i d'oxigen es cremen fàcil i ràpidament. Evidentment, el problema que es planteja no és únicament la pèrdua de propietats del material, sinó que el fum i els gasos tòxics que es desprenen són els principals responsables del perill que suposa un incendi.
Les primeres estratègies que es van portar a terme per a dotar els materials de propietats retardants de flama daten del segle V aC: els egipcis ja impregnaven la fusta i altres materials de construcció amb sulfat d'alumini o de potassi amb aquesta finalitat. Tots els mètodes posteriors es van basar en estratègies similars d'impregnació o recobrimient de materials naturals. Com a exemple, a finals del segle xviii i principis del XIX, es van fer estudis per Gay-Lussac, que descriuen com conferir propietats retardants de flama a materials tèxtils mitjançant tractaments amb fosfat d'amoni, clorur d'amoni i bòrax, productes que encara avui en dia s'apliquen a materials cel·lulòsics.
Referències
Vegeu també
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
