Genoll valg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Genoll valg o genu valgum designa la deformació del membre inferior caracteritzada per l'obliqüitat de la cama, que forma amb la cuixa un arc de concavitat cap endins.[1] És una deformitat caracteritzada perquè la cuixa i la cama es troben desviades, en el pla frontal, de manera que formen un angle cap a fora en l'eix diafisial femoropatel-tibial (l'angle que va des de la cresta ilíaca anterosuperior, passant per la ròtula fins al turmell). Quan l'individu està dret, els genolls s'aproximen cap a la línia mitjana, és a dir, els talons dels peus estan separats i els genolls junts.[2]
Tipus | trastorn del genoll i deformitat en valgus |
---|---|
Especialitat | Genètica mèdica |
Classificació | |
CIM-10 | Q74.1 |
CIM-9 | 736.41, 755.64 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29408 |
MedlinePlus | 001263 |
eMedicine | 1259772 |
MeSH | D056304 |
UMLS CUI | C0576093 |
Aquesta deformació pot ser unilateral o bilateral i afecta principalment els infants, i és denominat genoll valg fisiològic o essencial, i es guareix espontàniament durant la creixença. Així mateix, també pot presentar-se com a conseqüència d'una artrosi de l'hemiarticulació externa del genoll, en el raquitisme o en osteocondrodisplàsies.
El desenvolupament habitual de les cames del nen sovint comporta, durant el primer any de vida, una alineació arquejada cap enfora dels membres inferiors, els anomenats genolls vars fisiològics; aquest arqueig natural sol fer-se més visible quan el nen comença a caminar i sol resoldre's de manera espontània després dels 18 mesos d'edat i fins als 3 anys. A partir d'aquesta edat, molts nens tendeixen de manera progressiva a desenvolupar uns genolls valgs que habitualment s'han resolt cap als 7 anys.[3]
En general, aquesta deformitat es localitza a nivell dels genolls o molt a prop, per exemple a la part superior de la tíbia.
Malgrat que generalment el genoll valg (i var) del nen es resolen espontàniament, quan aquestes deformitats no desapareixen o, fins i tot, augmenten o bé quan són més accentuades o només presents en una sola extremitat (unilaterals), pot tractar-se d'una forma potencialment progressiva, és a dir, que pot empitjorar amb el temps. Entre aquestes formes patològiques hem de citar: la malaltia de Blount (tíbia vara), diferents tipus de raquitisme, afeccions òssies generalitzades (displàsies òssies), i seqüeles de traumatismes o infeccions.[3]