Geografia d'Irlanda
From Wikipedia, the free encyclopedia
Irlanda és una illa situada a l'Europa nord-occidental, al nord de l'oceà Atlàntic. L'illa es troba a la plataforma continental europea, part de la placa eurasiàtica. Les característiques geogràfiques principals de l'illa són les planes baixes centrals, envoltades per serralades costaneres. El cim més alt és el Carrauntoohil (en gaèlic: Corrán Tuathail), que s'alça fins als 1.041 metres sobre el nivell del mar. La costa occidental és rugosa, amb moltes illes, penínsules, caps i golfs. L'illa es troba dividida pel riu Shannon, que recorre 360,5 km i acaba en un estuari de 102,1 km, essent el riu més llarg d'Irlanda, recorrent el país des del comtat de Cavan,a l'Ulster, i desembocant a l'Atlàntic just al sud de Limerick. Hi ha també nombrosos llacs destacables al llarg dels rius irlandesos, dels quals el llac Neagh és el més gran.
Tipus | Geografia d'ubicació geogràfica | |||
---|---|---|---|---|
| ||||
Format per | ||||
Políticament, l'illa es divideix en la República d'Irlanda, amb jurisdicció sobre cinc sisenes parts de l'illa; i Irlanda del Nord, un país constituent del Regne Unit, amb jurisdicció sobre la sisena part restant. Situada a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, es troba, aproximadament, a les coordenades 53°N 8°O. Disposa d'una superfície total de 84.421 km².[1] Està separada de la Gran Bretanya per la mar d'Irlanda, i de l'Europa continental per la mar Cèltica. Irlanda i la Gran Bretanya, juntament amb les illes veïnes, es coneixen col·lectivament com les Illes Britàniques; com que el terme britànic és controvertit en relació amb Irlanda, cada vegada és més acceptat el concepte alternatiu "Bretanya i Irlanda".[2]