Georges Clemenceau - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Georges Clemenceau.

Georges Clemenceau

De Viquipèdia

Infotaula de personaGeorges Benjamin Clemenceau

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Georges Clemenceau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Mouilleron-en-Pareds (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMouchamps Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
dècada del 1920 – valor desconegut
Primer ministre de França
16 novembre 1917 – 20 gener 1920
← Paul PainlevéAlexandre Millerand →
President del Consell de França
16 novembre 1917 – 20 gener 1920
← Paul PainlevéAlexandre Millerand →
Ministre de guerra de França
16 novembre 1917 – 20 gener 1920
← Paul PainlevéAndré Lefèvre →
Primer ministre de França
28 octubre 1906 – 24 juliol 1909
← Ferdinand SarrienAristide Briand →
President del Consell de França
25 octubre 1906 – 20 juliol 1909
← Ferdinand SarrienAristide Briand →
Senador de la Tercera República Francesa
10 juny 1902 – 10 gener 1920
← Ernest DenormandieGustave Fourment →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
20 febrer 1876 – 9 novembre 1885
Seient 3 de l'Acadèmia Francesa
Alcalde de districte
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític
PartitParti Radical
Membre de
Nom de plomaPetras Zoufit Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeRose-Lucille Meuniez de Caron
Mary Clemenceau (1869–1891), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaRose-Lucille Meuniez de Caron Modifica el valor a Wikidata
FillsMichel Clemenceau Modifica el valor a Wikidata
ParePaul Benjamin Clemenceau Modifica el valor a Wikidata
GermansSophie Clemenceau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6001089 Modifica els identificadors a Wikidata

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929)[1] va ser un polític francès a més de metge i periodista. Va ser Primer ministre de França de 1906 a 1908, i després de 1916 a 1920. Era anomenat "Le Tigre" (El Tigre) i "Père-la-Victoire" (Pare de la Victòria) per la seva determinació en la Primera Guerra Mundial.

Biografia

Clemenceau va néixer a Mouilleron-en-Pareds, Vendée. En la revolució francesa La Vendée havia mostrat simpaties monàrquiques però en l'època de Clemanceau era fervorosament republicana. En aquesta població també va néixer el militar Jean de Lattre de Tassigny.

La mare de Clemenceau, Sophie Eucharie Gautreau (1817–1903), provenia d'una família protestant (Hugonot), el seu pare, Benjamin Clemenceau (1810–1897) era el metge del poble i era descendent del noble Seigneur du Colombier, havia lluitat contra el rei Carles X i després contra el rei Lluís Felip.

El 1861 Clemenceau fundà a París un periòdic anomenat Le Travail. El 1862 va ser arrestat per posar pòsters que demanaven una manifestació i va passar 77 dies a la presó de Mazas. Es va doctorar en medicina l'any 1865 i exercí de periodista amb articles contra el règim imperial de Napoleó III. Davant la repressió política, i l'amenaça de ser enviat a l'illa del Diable. s'exilià als Estats Units exercint la medicina a Nova York i on es casà amb Mary Elizabeth Plummer (1850–1923).

Tornà a França després de la derrota del règim a Sedan i va prendre part a la Comuna de París.

El 1876 va ser elegit diputat al parlament.

Retrat de Clemenceau per Edouard Manet, cap a 1879–80.
Retrat de Clemenceau per Edouard Manet, cap a 1879–80.

El 1880 va començar el seu periòdic, La Justice, òrgan principal del radicalisme de París. Va ser l'ala esquerra de l'Assemblea Nacional i s'oposà a la política colonial del president Jules Ferry.

Afer Dreyfus

Arran de la desfeta electoral de 1893, Clemenceau es va dedicar únicament al periodisme polític la seva carrera va quedar enfosquida pel llarg Afer Dreyfus on ell recolzà Emile Zola i es va oposar a les campanyes antisemites i nacionalistes. Clemenceau va publicar 665 articles defensant Dreyfus.[2]

El 13 de gener de 1898 Clemenceau, propietari i editor del diari L'Aurore, publicà l'article "J'accuse" d'Émile Zola a la portada.

El 1902 va ser elegit senador pel districte Draguignan de Var. Va advocar per la llei de separació de l'Estat i l'Església promulgada finalment el 1905.[3]

El març de 1906, arran la caiguda del ministre Rouvier, passà aser el Ministre de l'interior en el gabinet de Sarrien. Exercí repressió contra els moviments dels treballadors.

Primera guerra Mundial

El novembre de 1917 va ser nomenat Primer Ministre i va continuar la situació de "guerra total"

El 1918, Clemenceau pensà que França podria adoptar el Catorze Punts del president estatunidenc Woodrow Wilson, principalment per aconseguir el retorn a França dels territoris d'Alsàcia i Lorena però era escèptic en els altres punts incloent els de la creació de la Lliga de les Nacions considerant-la una utopia.

El 21 de març els alemanys van fer la gran ofensiva d'hivern, amenaçant París, fins que la contraofensiva aliada dels cent dies van fer retrocedir els alemanys amb l'ajut dels nord-americans. L'11 de novembre de 1918 es va signar l'armistici amb Alemanya, Clemenceau va ser victorejat pels carrers. Va ser elegit president de la Conferència de Pau de Versailles.

Clemenceau va ser derrotat en les eleccions presidencials franceses de 1920.

Notes i referències

  • Holt, E., The Tiger: The Life of Georges Clemenceau 1841–1929, (London : Hamilton, 1976);
  • Georges Clemenceau, La France devant l'Allemagne, (París: Lumet & Martet, 1916);
  • Cochet, A., Clemenceau et la Troisieme Republique, (París: Denoel, 1989).

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquidites
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Georges Clemenceau
Listen to this article