Georges Prêtre (Waziers, 14 d'agost del 1924 - Navés, 4 de gener de 2017) fou un director d'orquestra francès.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1924 Waziers (França) |
| Mort | 4 gener 2017 (92 anys) Castres (França) |
| Altres noms | Georges Dhérain |
| Formació | Conservatoire de Paris Regional Conservatoire of Douai (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Activitat | 1946 - |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Maurice Duruflé |
| Alumnes | Vannina Santoni |
| Segell discogràfic | EMI |
| Participà en | |
| 3 juny 2006 | Festival d'Atenes |
| Família | |
| Cònjuge | Suzanne Lefort |
| Fills | Isabelle Prêtre |
Premis | |
        | |
Va néixer a Waziers, un poble del nord de França, i estudià harmonia amb Maurice Duruflé i direcció amb André Cluytens, entre altres, al Conservatori de París. Després de graduar-se, dirigí en un nombre de petits teatres d'òpera francesos, qualque vegada sota el pseudònim de Georges Dherain,[2] abans de fer el seu debut a París, a l'Òpera còmica, amb l'obra de Richard Strauss Capriccio. Feu el seu de debut al Royal Opera House, Covent Garden l'any 1961, amb primeres aparicions al Metropolitan Opera de Nova York i La Scala de Milà, més tard, en els anys 1960. Treballà amb Maria Callas en diverses ocasions, i hi feu gravacions de Carmen i Tosca.[1] Per un temps va ser director musical de l'acadèmia de la música reial de l'Òpera de París.
A més de l'òpera, Prêtre és conegut per les seues interpretacions de música francesa. Està especialment associat amb Francis Poulenc, del qual va estrenar l'òpera La Voix humaine a l'Opéra-Comique el 1959 i els seus Sept répons des ténèbres l'any 1963. L'any 1999 donà una sèrie de concerts a París per celebrar el centenari del naixement de Poulenc.[1] L'any 1988 Marcel Landowski li dedicà la seva quarta simfonia.[3]
Va dirigir el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena el 2008 i el 2010.[1]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
