Gilbert de Poitiers - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Gilbert de Poitiers.

Gilbert de Poitiers

De Viquipèdia

Infotaula de personaGilbert de Poitiers

modifica
Nom original(la) Gilbertus Porretanus
(fr) Gilbert de la Porré
(fr) Gilbert de la Porrée modifica
Biografia
Naixement1070 (Gregorià) modifica
Poitiers modifica
Mort4 setembre 1154 (Gregorià) modifica (83/84 anys)
Poitiers modifica
Bisbe
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
Camp de treballFilosofia modifica
OcupacióTeòleg, sacerdot, catedràtic i filòsof modifica
OcupadorUniversitat de París modifica
ProfessorsBernard de Chartres i Anselm of Laon (en) Tradueix modifica
AlumnesAlà de Lilla, Joan de Salisbury i Otó de Freising modifica

Gilbert de Poitiers ( Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Biografia

Gilbert va ser educat per Bernard de Chartres i Anselm de Laon. Després d'ensenyar filosofia durant uns quinze anys a Chartres, des del 1137 fins al 1141 va impartir classes sobre dialèctica i teologia a la Universitat de París. Stephen d'Alinerre o Joan de Salisbury varen estar entre els seus alumnes. En 1141 va tornar a Poitiers, sent triat bisbe l'any següent. Les seves opinions heterodoxes respecte a la doctrina de la Trinitat li van valer a les seves obres la condemnació de l'Església. El sínode a Reims el 1148, en què van estar presents tant Gilbert com Stephen, va procurar la sanció papal de quatre proposicions oposades a certs principis de Gilbert, i les seves obres van ser condemnades fins que fossin corregides d'acord amb els principis de l'Església. Sembla que Gilbert es va sotmetre silenciosament a aquest judici, va donar el seu consentiment a les quatre proposicions i va seguir mantenint una relació cordial amb els seus antagonistes fins a la seva mort.

Gilbert distingeix en les deu categories d'Aristòtil dues classes: una essencial i l'altra derivada. Les essencials o inherents (formae inhaerentes) als propis objectes són només substància, quantitat, qualitat i relació en el sentit més estricte del terme. Les sis restants (quan, on, acció, passió, posició i costum) són relatives i subordinades (formae assistents).

Referències

  • Geoffroy d'Auxerre, Libellus contra capitula Gilberti Pictaviensis episcopa, Patrologie Latine, t. CLXXXV, col. 617-618.
  • H.C. Van Elswijk, Gilbert Porreta. Sa vie, son œuvre, sa pensée, Louvain, 1966.
  • J. Jolivet et A. de Libera (éd.), Gilbert de Poitiers et ses contemporains, Naples, Bibliopolis, 1987.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilbert de Poitiers
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Gilbert de Poitiers
Listen to this article