
Girona
municipi de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona. Pertany a l'àmbit de les comarques gironines.
![]() |
Aquest article tracta sobre la ciutat de Girona. Vegeu-ne altres significats a «Girona (desambiguació)». |
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Gironès ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | ciutat de Girona ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 102.666 (2022) ![]() | ||||
• Densitat | 2.625,73 hab./km² | ||||
Llars | 1.409 (1553) ![]() | ||||
Gentilici | gironí, gironina, gironins, gironines ![]() | ||||
Idioma oficial | català ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Gironès ![]() | ||||
Superfície | 39,1 km² ![]() | ||||
Banyat per | Ter, Onyar, Güell i Galligants ![]() | ||||
Altitud | 70 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1834 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Patrocini | Sant Narcís i Feliu de Girona ![]() | ||||
Festa patronal | Fires de Sant Narcís (29 d'octubre) | ||||
Organització política | |||||
• Batlle ![]() | Lluc Salellas i Vilar (2023–) ![]() | ||||
Economia | |||||
Pressupost | 132.255.950 € (2022) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17000–17007 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 972 ![]() | ||||
Codi INE | 17079 ![]() | ||||
Codi territorial IDESCAT | 170792 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | girona.cat ![]() |
La ciutat es troba a la confluència de quatre rius (el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants) i a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar. El seu terme municipal limita al nord amb Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, amb Celrà; al sud-est, amb Juià i Quart; al sud-oest, amb Fornells de la Selva, Vilablareix i Salt; i a l'oest, amb Sant Gregori. El municipi tenia 101.852 habitants el 2019.[1]
El seu nucli històric o barri vell compta amb elements monumentals únics al continent. Es troba delimitat per l'anomenat passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (segle ix) i de la baixa edat mitjana (segles xiv i xv). Entre els seus monuments destaquen el call (antic barri jueu, dels més ben conservats de la península ibèrica), les acolorides cases de l'Onyar, els banys àrabs i la catedral, d'una grandíssima nau única que és la més ampla del món en estil gòtic.[2]