Giuseppe Capograssi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Giuseppe Capograssi (Sulmona, 21 de març de 1889 – Roma, 23 d'abril de 1956) fou un jurista i filòsof italià que es va ocupar principalment de la Filosofia del Dret.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 març 1889 Sulmona (Itàlia) |
Mort | 23 abril 1956 (67 anys) Roma |
Jutge de la Cort Constitucional d'Itàlia | |
23 abril 1956 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Lloc de treball | Macerata |
Ocupació | jurista, filòsof |
Ocupador | Universitat de Macerata |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1953–) |
Giuseppe Capograssi va nàixer al si d'una antiga família noble vinguda a menys. Es va llicenciar en Jurisprudència a Roma, en novembre de 1911, on va defendre la tesi Lo Stato e la storia, temàtica de la seua primera obra, publicada l'any 1918, Saggio sullo stato.
Es va dedicar primerament a l'exercici de l'advocacia i després a l'assessorament jurídic en una important corporació romana de dret públic. A vegades va assumir, com advocat, la defensa dels interessos de gent sense recursos. En 1925 fou nomenat assistent de Giorgio Del Vecchio a la Universitat de La Sapienza de Roma. En 1933, va obtenir la càtedra de Filosofia del Dret a la Universitat de Sàsser, d'on va pssar el 1935 a la de Macerata, d'on fou nomenat rector. Posteriorment, es va traslladar a Pàdua (1938-1940), Nàpols (1940-1951) i, finalment a la Facultat de Ciències Polítiques de Roma (1951-1955).
Entre les seues obres destaca Il problema della scienza del diritto (1937), llibre que va influir en la renovació del diàleg entre juristes i filòsofs. En 1940 fou un dels pocs juristes italians que alçà la veu per a oposar-se a l'aprovació d'uns principis generals de l'ordenament feixista. Per tot això, amb la restauració de la democràcia va augmentar el seu prestigi intel·lectual i la seua influència es va estendre a l'àmbit polític que culminà amb el seu nomenament de jutge de la Cort Constitucional poc abans de la seua mort, el 1956.