Glicogenòlisi
From Wikipedia, the free encyclopedia
La glicogenòlisi (o glucogenòlisi) és una ruta metabòlica per la qual es degrada el glucogen fins a ésser convertit en glucosa 6-fosfat (una forma metabòlicament activa de glucosa).
El cicle del trencament de la molècula de glicogen va ser explicat pels estudis de Carl Cori i Gerty Cori. Van mostrar que el glicogen és separat per un ortofosfat (Pi) donant lloc a un nou tipus de glúcid fosforilat, que van identificar com glucosa 1-fosfat. Coris també van aïllar i cristal·litzar la glucosa fosforilasa, l'enzim que catalitza aquesta reacció:
- Glicogen (n residus) + Pi → glucosa 1-fosfat + glicogen (n - 1 residus)
La fosforilasa catalitza el canvi de posició de les seqüències dels residus glicosídics a l'extrem no reduït de la molècula de glicogen (extrem amb un grup 4’-OH lliure). La unió glicosídica entre el carboni 1 del residu de l'extrem i el carboni 4 de l'adjacent és separada per l'ortofosfat. Específicament, el lligam entre l'àtom del carboni 1 i l'àtom d'oxigen glicosídic és dividit per l'ortofosfat, i la configuració alfa al carboni 1 es manté. La glucosa 1-fosfat alliberada del glicogen pot ser convertida fàcilment en glucosa 6-fosfat, molècula amb major rendiment metabòlic.
La lisi fosforolítica del glucogen és energèticament avantatjosa perquè el glúcid alliberat és fosforilat. D'altra banda, una hidròlisi donaria com a producte glucosa, que hauria de ser fosforilada amb una despesa d'ATP per poder entrar al cicle de la glucòlisi. Un avantatge addicional pel teixit muscular és que la glucosa 1-fosfat, ionitzada sota condicions fisiològiques, no pot difondre's fora de la cèl·lula, a diferència de la glucosa, que sí que ho pot fer. En aquest cas podem apreciar la importància d'ionitzar un metabòlit.[1]
Els processos contraris de la síntesi de glicogen i degradació, i de la glicòlisi i gliconeogènesi, són regulats recíprocament; l'un és activat mentre l'altre és desactivat progressivament. Seguidament, examinem els passos enzimàtics del metabolisme del glicogen i la gliconeogènesi, parant especial atenció als mecanismes reguladors que asseguren una eficaç operació de les vies metabòliques oposades.