Glossolàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La glossolàlia (en grec clàssic γλωσσολαλία) és una activitat o pràctica en què la gent pronuncia paraules o sons semblants a la parla, sovint preses com a llengües desconegudes pel parlant, que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat.[1] Una definició utilitzada pels lingüistes és que consisteix en la vocalització fluida de síl·labes semblants a la parla, però que no tenen cap significat fàcil d'entendre. En medicina s'entén el terme com una malaltia que afecta el llenguatge.
Tipus | experiència religiosa i èxtasi |
---|---|
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0112303 i 0186325 |
L'origen de la pràctica és religiós i es considera un fenomen induït per una divinitat. La glossolàlia és molt freqüent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carismàtic catòlic,[2][3] tot i que també es practica en altres religions.[4][5]
De vegades es fa una distinció entre "glosolàlia" i "xenolàlia" o "xenoglòssia", que es relaciona específicament amb la creença que la llengua que es parla és un idioma natural desconegut prèviament pel parlant.[6]