Gluó
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física de partícules, i segons la cromodinàmica quàntica, s'anomena gluó al bosó de gauge mitjancer de la interacció forta. Aquesta interacció actua entre partícules amb càrrega de color, com són els quarks i els mateixos gluons. Això significa que els gluons poden interaccionar entre ells i per tant participen també en les interaccions fortes. Aquest és un fet característic que no es dona en la interacció dèbil o electromagnètica i que dificulta el seu tractament matemàtic. Malgrat això, aquesta característica ens porta a efectes nous molt interessants, com el confinament de color i la llibertat asimptòtica.
En els diagrames de Feynman, els gluons emesos són representats com a espirals. Aquest diagram representa l'anihilació d'un electró i un positró. | |
Classificació | bosó gauge, partícula sense massa, bosó, Partícula mediadora i partícula elemental |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Bosònica |
Grup | Bosó de Gauge |
Interaccions | Forta |
Símbol | g |
Antipartícula | gluó |
Teorització | Murray Gell-Mann (1962)[1] |
Descoberta | e+e− → Y(9.46) → 3g: 1978 al DORIS (DESY)[2] i |
Tipus | 8 |
Massa | 0 MeV/c2 (Valor teòric)[4] < 0,0002 eV/c2 (Límit experimental)[5] |
Desintegració en | cap valor |
Càrrega elèctrica | 0 e[4] |
Càrrega de color | octet (8 tipus linealment independents) |
Espín | 1 |
Paritat | −1 |
Supercompanya | Gluí |
Número de partícula de Monte Carlo | 21 |
El mot gluon ‘gluó’, fou encunyat el 1962 pel físic teòric estatunidenc Murray Gell-Mann (1929-2019) i prové de l'anglès glue, ‘cola’.[6] El 1979 es confirmà l'existència dels gluons mitjançant l'observació de la radiació dels gluons pels quarks en estudis de col·lisions de partícules d'alta energia al laboratori nacional alemany, el Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY), a Hamburg.[7]