Gonzalo Pérez de Olaguer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gonzalo Pérez de Olaguer (Gènova, 1936 – Barcelona, 2 de juny del 2008) fou un periodista i crític teatral.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Gonzalo Pérez de Olaguer Moreno 1936 Gènova (Itàlia) |
Mort | 2008 (71/72 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | crític d'art, periodista |
Era fill de l'escriptor i propagandista carlí Antonio Pérez de Olaguer. El 1956 va començar a estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona però acabà dirigint el grup de Teatro Español Universitário (TUB). El 1963 va crear el grup Bambalinas i la llibreria de teatre Metropolitana. El 1965 va fundar amb Francesc Jover la revista teatral Yorick, revista de teatre, publicació mensual que va arribar fins al 1974. Va ser col·laborador habitual a les revistes Reseña, Revista Europa, Mundo Revista, Primer Acto i el Público.
Fa de crític teatral des del 1965 i, de manera continuada, en el Mundo Diario (1973-1976), Diario de Barcelona (1976-1978) i a El Periódico de Catalunya des de la seva aparició el 1978 fins al 2008, any de la seva mort. Des de 1991 mantenia col·laboració setmanal amb Guía del Ocio de Barcelona i des del 2003 firmava la secció «Memòria Crítica» de la publicació mensual del Teatre BCN.
Gràcies a la seva passió i dedicació per les arts escèniques va guanyar molts premis a la crítica i al periodisme, com el Premio Nacional de Teatro (1969-70), Premis Sitges de teatro (1967), Premi ADB (2003), V Premio Palma de Alicante (2005), Premi Christa Leem (2009), entre d'altres.[2][3][4][5]