From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gràfica de tisores és la representació gràfica del biaix de gènere a les universitats o centres de recerca. Representa el pes dels homes i les dones al llarg de la carrera científica. A l'eix d'abscisses s'indiquen les diverses etapes de la carrera investigadora (des de l'etapa formativa universitària passant pels diferents graus de personal docent i/o investigador, fins als càrrecs més alts, com a professors/es titulars o catedràtics/ques a les universitats o caps de grup als centres de recerca) i a l'eix de coordenades s'indica el percentatge que representen els homes i dones.[1]
La gràfica mostra com, de forma generalitzada, les dones acadèmiques o investigadores, tot i ser majoria en les etapes formatives, es van perdent a mesura que ascendeixen a la carrera científica i són moltes menys que els homes en les posicions de més responsabilitat professional, com professores titulars, catedràtiques o caps de grup. Aquesta realitat dibuixa una forma similar a unes tisores amb un punt d'encreuament que coincideix amb l'etapa del doctorat en què els homes i les dones tenen el mateix pes.[2][3]
La gràfica de les tisores mostra la segregació vertical que viuen les dones al llarg de la carrera científica segons la categoria laboral.[4] Tenint en compte que el desequilibri comença a donar-se al final de l'etapa formativa -una vegada els homes i les dones s'incorporen al món laboral- i que el desequilibri s'accentua a mesura que s'ascendeix a la carrera professional, es pot deduir que les causes de la inversió de les xifres en detriment de les dones es deu a la discriminació per gènere que es dona en els processos de selecció i promoció de la carrera professional, alhora de definir les condicions laborals (condicions i tipus de contracte, bretxa salarial…) i en la concessió de finançament a recerques liderades per dones.[5]
Seguint la mateixa tendència que a la resta de l'Estat espanyol[6] i que a la Unió Europea,[7][8] les xifres indiquen que a Catalunya la presència de dones com estudiants universitàries i predoctorals i com a professionals científiques, a les primeres etapes de la carrera investigadora, és equilibrada amb els homes, però la seva presència en posicions de responsabilitat, com a caps de grup als centres de recerca, és molt menys freqüent (vegeu gràfica) i evidencia un clar desequilibri. Dels 42 centres de recerca que hi ha a Catalunya només dos estan dirigits per dones.[9] La segregació vertical que s'observa al llarg de la carrera científica entre les professionals que treballen en centres de recerca és equiparable a la de les professionals que duen a terme la seva activitat científica a la universitat (les dones professores titulars o catedràtiques representaven el 2018 el 22% del total).[10]
Segons dades de 2018, la menor proporció de dones com a caps de grup és especialment accentuada en àrees cientificotecnològiques (17%).[9] Fins i tot en àrees de coneixement on les dones estan sobrerepresentades a les carreres universitàries, com el cas de les ciències de la salut (el 73% del total d'estudiants eren dones)[10] elles continuen tenint un pes ínfim en els càrrecs de poder.
Hi ha d'altres indicadors que mostren la discriminació per gènere en la carrera científica en detriment de les dones.[10] Un d'ells és el percentatge de contractes permanents segons el sexe. Les dones ocupen les posicions més precàries o inestables en la recerca. Si bé des de 2007 es produeix una tendència a equilibrar-se el percentatge d'homes i de dones que tenen contractes permanents a les universitats de Catalunya, el 2017 les dones encara representaven el 45% de tots els contractes permanents. Un altre indicador és el percentatge de títols honoris causa atorgats a dones a la universitat pública. El percentatge més alt de dones a qui se'ls havia atorgat aquest títol, entre 2006 i 2016, era el 33% de la Universitat Oberta de Catalunya i es reduïa fins al 7% a la Universitat Pompeu Fabra. El finançament de la recerca i el pes de publicacions liderades per dones són, també, indicadors del biaix de gènere a la ciència. El 2018, el 29% del total de recerques finançades a través de convocatòries competitives eren liderades per dones i la darrera dada disponible mostrava que el 12% de les publicacions científiques eren encapçalades per una dona, el 30% l'autoria era compartida i el 58% de les publicacions restants estaven liderades per un home.[10]
La pèrdua de dones al llarg de la carrera científica, tal com succeeix en d'altres àmbits professionals, és el resultat de barreres invisibles que limiten l'ascens a la carrera professional o sostre de vidre i, també, a forces invisibles que retenen a les dones a treballs de menys prestigi o salari, l'anomenat terra enganxós.[11]
Algunes d'aquestes barreres o forces invisibles que dificulten a les dones arribar a càrrecs de poder són les següent:[12][13][14][15][5][16][17][18]
Obstaculitzar la plena participació de la dona a la ciència genera un impacte negatiu a la ciència i a la societat en general. Suposa una pèrdua de potencial intel·lectual,[25] així com limita la meritocràcia acadèmica, la competitivitat i l'excel·lència. La manca de diversitat en els equips de recerca perpetua una cultura organitzativa androcèntrica centrada en la competició i afavoreix la presa de decisions verticals, així com suposa un biaix en la selecció dels temes de recerca rellevants, de les metodologies i de les veus a qui es dona autoritat.[18]
Els darrers 15 anys, la comunitat internacional i el govern d'Espanya i de Catalunya, han fet un esforç per integrar la perspectiva de gènere en totes les etapes de la carrera científica i promoure un canvi en la cultura organitzativa mitjançant diverses accions.[26][27][28][29] El 2016, amb l'objectiu d'aconseguir l'accés i la participació plena de les nenes i les dones a la ciència, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el dia 11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la ciència.[30]
Accions i bones pràctiques per corregir el biaix de gènere a la ciència proposades per organismes nacionals i internacionals i comissions de treball sobre dona i ciència són:[26][27]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.