El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del segle xii i segle xiii fins al 1795. Va ser fundada pels lituans, una de les tribus paganes del Bàltic d'Aukštaitija.[1] El ducat més tard es va ampliar per a incloure grans porcions de l'antic Rus de Kíev i altres països eslaus, que abasta el territori de l'actual de Lituània, Belarús, Ucraïna, Letònia i parts de Moldàvia, Polònia i Rússia. En l'època de major esplendor en el segle xv, va ser l'estat més gran d'Europa. Va ser un estat multi-confessional i multiètnic, amb gran diversitat de llengües, religions i patrimoni cultural.
Dades ràpides Informació, Capital ...
Tanca
La consolidació de les terres de Lituània va començar a la darreria del segle xii. Mindaugas, el primer mandatari lituà, va ser coronat com a Rei de Lituània el 1253. L'estat pagà va participar en la croada religiosa dels Cavallers teutònics i l'Ordre de Livònia. L'estat multi-confessional i multiètnic només va sorgir als darreres anys del regne de Gediminas, i va seguir creixent sota el seu fill Algirdas.