Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista (àrab: الجماهيرية العربية الليبية الشعبية الاشتراكية العظمى, al-Jamāhīriyya al-ʿArabiyya al-Lībiyya ax-Xaʿbiyya al-Ixtirākiyya alʿUẓmà) va ser el nom oficial que va rebre Líbia durant el període entre 1977 i 2011, després de la proclamació a la Declaració de Sabha de la Jamahiriyya (‘Estat de les masses') pel líder de la llavors República Àrab Líbia, el coronel Muamar el Gadafi, en el poder des de 1969. En aquesta declaració, Líbia oficialment es converteix en un Estat socialista regit per la ideologia de la «tercera teoria universal», i el coronel Gadafi traspassa el poder executiu al Congrés General del Poble mentre creava per a ell un nou càrrec superior, el de «Germà Capdavanter i Guia de la Revolució».
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
الجماهيرية العربية الليبية الشعبية الاشتراكية العظمى (ar) | |||||
Himne | Allahu Akbar (himne) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Trípoli | ||||
Població humana | |||||
Població | 6.365.563 (2009) (3,62 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | àrab | ||||
Religió | islam | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.759.530 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 2 març 1977 | ||||
Dissolució | 23 octubre 2011 | ||||
Següent | State of Libya (en) | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | sistema unipartidista Jamahiriyya | ||||
Membre de | Organització de les Nacions Unides (1977–2011) | ||||
Moneda | dinar libi | ||||
Durant aquest període Líbia va intervenir en la guerra civil del veí Txad, l'anomenada Guerra dels Toyota. Assenyalat per Occident com un patrocinador d'atemptats terroristes a interessos europeus i nord-americans, diverses ciutats de Líbia van ser bombardejades per Estats Units en 1986. La república va ser cofundadora en 2001 de la Unió Africana. En 2011, durant l'anomenada «Primavera Àrab», el govern de Gadafi i la Jamahiriyya van ser enderrocats i substituïts per l'Estat Libi després d'una insurrecció armada amb el suport dels islamistes en una part del país, insurrecció que va comptar amb el suport de l'OTAN, que va establir una zona d'exclusió aèria i va bombardejar objectius gadafistes, sota l'empara de l'ONU.
Durant la seva vigència el país va viure una etapa de desenvolupament gràcies en part a les seves reserves i exportacions de petroli. Al país se li adjudicava l'esperança de vida més alta d'Àfrica (només per darrere de les ciutats espanyoles de Ceuta, Melilla[1] i les illes Canàries, i de l'illa britànica de Santa Elena), amb 77,65 anys.[2][3][4] També comptava amb el PIB (nominal) per capita més alt del continent africà, i el segon lloc en PIB per capita en paritat de poder adquisitiu (PPA). El seu índex de desenvolupament humà (IDH) també va ser el més alt d'Àfrica.