Gregori Maians i Siscar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.[1][2][3]
Retrat de Gregori Maians i Siscar, atribuït a Louis-Michel van Loo. | |
Nom original | (es) Gregorio Mayans |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 maig 1699 Oliva |
Mort | 21 desembre 1781 (82 anys) València |
Sepultura | Catedral de València |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Salamanca Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | historiador, escriptor de no-ficció, catedràtic, bibliotecari, llatinista |
Ocupador | Universitat de València |
Família | |
Germans | Juan Antonio Mayáns |
Va estudiar llatí, retòrica, dret i filosofia. Va tenir amistat amb autors com Tosca, Coratjà i Íñigo, i amb humanistes. Va guanyar la càtedra de Dret a la Universitat de València i va defensar moltes reformes (la veritat davant l'autoritat, superar l'escolàstica i la història crítica). Va rebutjar el barroc decadent. Va viure a Madrid en ser nomenat bibliotecari reial. Per causa de la persecució de la cultura i llengua catalanes, es va centrar en l'estudi de la literatura, el dret i l'humanisme castellans. Després va abandonar la cort i realitzà una intensa activitat intel·lectual des d'Oliva, mitjançant la correspondència, amb personalitats culturals de l'època. El seu germà Joan Antoni Maians i Siscar fou continuador de la seva obra.