cover image

Groenlàndia[1] o bé Grenlàndia[2] (Kalaallit Nunaat en groenlandès;[3] Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà. Groenlàndia pertany geogràficament a l'Amèrica del Nord, tot i que geopolíticament pertany a Europa. Aquesta gran illa ha estat estretament lligada a Europa (especialment a Noruega i després a Dinamarca) durant més d'un mil·lenni,[4] tant políticament com culturalment. La seva capital és Nuuk.

Quick facts: Groenlàndia, Himne, Lema, Localització, ...
Groenlàndia
Kalaallit Nunaat (kl)
Bandera Escut d'armes

HimneNunarput utoqqarsuanngoravit

Lemavil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
Localització
 72° N, 40° O
EstatRegne de Dinamarca

CapitalNuuk
Ciutat més granNuuk
Població
Total56.081 (2020)
 Densitat0,03 hab./km²
Idioma oficialgrenlandès
Geografia
Part deRegne de Dinamarca
Amèrica del Nord
Superfície2.166.086 km²
 Aigua81,1
Limita amb
Dades històriques
AnteriorCounty of Greenland, Denmark (en)
Autonomia jurídica 
Autonomia de Dinamarca1r maig 1979
Organització política
Forma de governDemocràcia parlamentària
Òrgan legislatiuParlament de Grenlàndia
 MonarcaMargarida II de Dinamarca
 Primer ministre Múte Bourup Egede (en) (2021–)
Economia
Monedacorona danesa
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gl
Prefix telefònic+299
Telèfon d'emergències112
Codi paísGL
ISO 3166-2DK-GL
Altres

Lloc webnaalakkersuisut.gl
Close

El territori de Groenlàndia està format per l'illa principal del mateix nom, que és la més gran del món, i per un centenar d'illes menors al seu voltant, amb una superfície total d'uns 2.175.600 km².[5] Engir del 84% de l'illa és coberta per la glacera continental groenlandesa, és a dir uns 1.834.000 km². Es tracta de l'única àrea del món coberta permanent de gel fora de l'Antàrtida.

Hi ha hagut pobladors a Groenlàndia durant almenys 4.500 anys. Eren principalment pobles de l'Àrtic que emigraven provinents del Canadà.[6] Els primers colons noruecs van arribar al sud de l'illa a principis del segle x. Els primers pobles inuit hi arribaren al segle xiii, mentre que les primeres colònies nòrdiques van desaparèixer a la darreria del segle xv. A principis del segle xviii Groenlàndia va restablir el contacte amb Escandinàvia, i des d'aleshores Dinamarca ha tingut la sobirania de l'illa. Després de centenars d'anys d'haver estat una colònia, va esdevenir un comtat danès el 5 de juny del 1953, arran d'una modificació de la constitució de Dinamarca. Va entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1973, juntament amb la resta de Dinamarca, però en va sortir el 1985 com a conseqüència d'un referèndum celebrat aquell any. Groenlàndia va ampliar la seva autonomia l'1 de maig del 1979, i un referèndum celebrat el 2008 els resultats del qual van entrar en vigor el 21 de juny del 2009 va ampliar-la encara més; tant és així que avui dia només són competències del govern danès els afers exteriors i la defensa de Groenlàndia.

Amb una població de 56.370 habitants (2013),[7] Groenlàndia és el país amb la densitat de població més baixa del món.[8] La majoria dels seus habitants són inuits (88%), però també hi ha una notable minoria d'origen europeu (12%), principalment danès, que es concentra sobretot a la capital i les poblacions més grans. Els idiomes de Groenlàndia són el groenlandès, l'únic idioma oficial que és parlat per la majoria de la població; el danès, que es concentra sobretot a Nuuk i les poblacions principals; i altres llengües esquimals relacionades amb el groenlandès, com l'inuktun. a Segons el Grup de l'Atlàntic Nord del Parlament de Dinamarca, hi ha 18.563 groenlandesos de fins a tercera generació a la Dinamarca continental.[9]

Un estudi publicat a la revista Nature el 10 de desembre de 2019 va indicar que les previsions que s'havien fet fins llavors subestimaven la pujada del nivell del mar a causa de la crisi climàtica, i que Groenlàndia es fonia més de pressa del que es pensava. Segons aquest treball, des del 1992 s'havien fos a l'illa 3,8 bilions de tones de gel, que havien contribuït en 10,6 mil·límetres a la pujada global de 81 mil·límetres del nivell del mar des d'aleshores. Una altra dada aportada era que el ritme de fusió s'havia multiplicat per més de 7, passant dels 33.000 milions de tones anuals de la dècada del 1990 als 254.000 milions de tones anuals dels darrers 10 anys.[10]