Guerra contra el terrorisme
campanya militar internacional que va ser llançada pel govern dels Estats Units / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra contra el terrorisme Islamista (derivat de l'anglès War on Terror) o Guerres contra el terrorisme Islamista es refereix a les campanyes militars i guerres dirigides pels Estats Units i el Regne Unit, amb el suport de l’OTAN, contra les organitzacions al-Qaida i Estat Islàmic, així com tot grup islamista que se n'inspiri o reivindiqui. El propòsit d’eliminar al-Qaida sorgeix després que aquesta perpetrés l’atemptat de l’11 de setembre del 2001. L’ONU recolza l’operació mitjançant la resolució 1373 del 28 de setembre del 2001 que obliga a tots els membres a prendre mesures legislatives contra el terrorisme. Tenint com a perspectiva d’acabar amb el terrorisme islamista internacional, l’administració George W. Bush ha arribat a parlar d’Eix del mal per referir-se a països sospitosos de patrocinar el terrorisme.[1][2]
Tipus | guerra | ||
---|---|---|---|
Data | 7 d'octubre de 2001 (2001-10-07) (22 anys) | ||
Causa | atemptats de l'11 de setembre de 2001, conflicte arabo-israelià i segona guerra de Txetxènia | ||
Resultat | Guerra de l'Afganistan
| ||
Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, França, Rússia, República Popular de la Xina, Al-Qaida, Estat Islàmic, talibà i Partit Islàmic del Turquestan | |||
Bàndols | |||
|
La noció de War on Terror apareix just després del primer mes dels atemptats de l’11-S. El president nord-americà, George W. Bush, comença a parlar de “croada contra el terrorisme”; denominació que acabarà deixant després que els seus consellers li n’instiguessin perquè l’ús podria recordar a les croades de l’Edat Mitjana fent del conflicte una guerra de religió.[2][3]
Al mes de juliol del 2005 els membres de l’administració americana intenten imposar l'expressió “global struggle against violent extremism” amb la finalitat de posar èmfasi en el caràcter ideològic i en la dimensió política del conflicte. Tanmateix, els neoconservadors prefereixen parlar de Quarta Guerra Mundial i fer de la Guerra Freda la tercera.[4]
Per últim, s’ha proposat l'expressió “guerra contra el terrorisme”, però el ministre francès, Dominique de Villepin, la va rebutjar al mes de setembre del 2004. Així, aquesta expressió també la contesten diferents sectors. L’any 2006 Terry Jones, director i historiador britànic, critica l’ús de la paraula guerra a La meva guerra contra el terrorisme. L’administració Obama també l’ha acabat rebutjant.[5]
L'any 2021 el canal de televisió ARTE dedicat a la cultura proposa al seu programa dedicat a la gepolítica Le Dessous des Cartes de parlar de "Guerres", en plural, "contra el Terrorisme" perquè al capdavall la Guerra contra el Terrorisme Islamista fou, sobretot, una multitud de guerres que tingueren lloc arreu del planeta.[6]
Els atemptats de l’11 de setembre del 2001 són els generadors de la Guerra conta el Terrorisme Islamista.
L'enfonsament de les Torres Bessones
L’11 de setembre del 2001, segons el diari El Periódico de Catalunya, de bon matí, 4 avions de la companyia American Airlines són segrestats[7] per 19 comandos suïcides.[8] Des de Los Àngeles i Sant Francisco els terroristes islamistes enlairen[7] els avions transformant-los en armes.[9] Va ser un fet insòlit que acabaria caracteritzant les Guerres contra el Terrorisme Islamista. En efecte, l’any 2017 uns joves islamistes repeteixen el modus operandi a les Rambles de Barcelona. Amb l’ajuda d’una furgoneta arroseguen per tot el passeig tothom qui es troba davant el pas.[10] Mateixa operació és apreciable a l’atemptat a Niça l’any 2016 amb l’ajuda d’un camió.[11] És un modus operandi que en diu molt sobre el terrorisme ja que fa servir eines de baix cost.[12]
Vora les 9 del matí la primera torre del Word Trade Center situada a l’illa de Manhatan a Nova York és col·lidida per l’avió pilotat per Mohammed Atta, coordinador dels avions segrestats.[7] Les televisions de tot el planeta s’hi connecten. A Espanya és l’hora dels telenotícies. A França i als Països Catalans és la programació sencera la que s’atura.[9] El directe fa que tothom assisteixi en l’espai de pocs minuts de distància a la col·lisió del segon vol contra la torre sud del complex financer. Inicialment molts informatius televisats evoquen un accident però amb la mirada posada directament sobre el segon impacte, queda força clar que allò estava dirigit. No era un accident casual, era un atac premeditat.[9]
Ningú no sap ben bé què passa i qui ho fa possible, però l’Agència Federal d’Aviació Americana ordena el tancament dels tres aeroports de Nova York. Aviat es demana avacuar la Casa Blanca. No sense raó, el vol 77 d'American Airlines s’estabella contra el Pentàgon.[7]
Nota: el World Trade Center és visitat habitualment per 40.000 persones al dia. No és poca cosa, sobretot si considerem que aquell dia hi treballaven prop de 17.400 persones. Molts treballadors de l’edifici salten per la finestra degut a l’angoixa de veure córrer les flames. El món sencer caurà sota el xoc. L’auto-suïcidi d’alguns dels seus treballadors serà motiu de novel·la amb Don DeLilo l’any 2007 (The Falling Man).
El president del país, George W. Bush, es troba llavors fora de Nova York. Havia anat a visitar una escola a Florida. En directe per a les càmeres de televisió rep la notícia per part d’un membre de l’equip sota xiuxiueig d’orella[13] i justament la torre sud és a punt d’enfonsar-se.[9]
S’ensorra i deixa Manhatan sota una capa immensa de pols negra.[7] El pànic és terrorífic. L'endemà els diaris estatunidencs es neguen a publicar les imatges. I, malgrat aquest terror, en tota l’operació no tot va anar com s’esperava. El vol 93 s’estavella en el no-res a Pensilvània.[7] Probablement els passatgers de l’interior presentaren resistència i si el vol havia de col·lidir contra algun edifici més, tot quedarà avortat. Això sí, l’impacte dels 2 avions sobre el World Trade Center deixa la ciutat sota el caos. A les 5 de la tarda una tercera torre, la número 7, s’enfosa[7] degut als projectils que van deixar les dues torres centrals.
La conspiració de la tercera torre
Pocs dies després de l'11-S s'erigeixen veus als EUA en relació a la tercera torre situada a poca distància de les Torres Bessones i que també es va ensorrar, tot i que més tard de les Torres Bessones. Aquestes veus emeteren dubtes relatius a l'atemptat acusant el govern dels EUA d'haver ensorrat la tercera torres premeditadament per a amagar documents sobre l'atemptat.[14][15] Així segons aquestes veus l'atemptat de l'11-S no va ser comès per Ossama Bin Laden, però pel govern dels EUA i es tractaria d'una conxorxa per anar a fer la guerra a països aliens. El principal argument d'aquesta teoria és que la torre número 7 es va enfonsar horitzontalment com si fos una demolició controlada.[15][14]
Les investigacions dutes a terme sobre el complex demostren que no va ser una demolició controlada. No hi hauria cap conspiració al darrere.[14] Simplement la torre va caure degut l'incendi que es va generar al seu interior per l'impacte de la caiguda de les Torres Bessones. Però 8 anys després de l'11-S quatre de cada vuit estatunidencs encara creia que hi havia hagut una conspiració.[14] En tot cas la facilitat amb què es va escampar la creença d'una possible conxorxa entre la població va deixar al descobert la poca credibilitat que va adquirir el govern dels EUA arran de la invasió a l'Irac.
La declaració de guerra
Al vespre el president estatunidenc es dirigeix al poble. Les Torres Bessones eren el símbol mundial del capitalisme. El Pentàgon és l’armada dels EUA. Per tant, l’atac no ha sigut poca cosa. Els terroristes buscaven la diana que fes més morts i es trobaren amb dues dianes carregades de significat. Acabaren enderrocant les bases del poder fort i tou dels EUA.[16]
És el primer atac en territori nacional comès a la història. L’Imperi americà havia estat fuetat directament amb un balanç final que feia de l’operació terrorista el xoc més mortífer des de Pearl Harbor. Dit altrament, es tractava d’un acte de guerra, d’una declaració de guerra.[16] Això mateix transmet George W. Bush al poble.
Per al president del país “aquests actes mortífers” havien estat dirigits per tal “d’espantar la nostra nació”.[17] El “poble s’aixeca per a defensar”, en conseqüència, la “nació”. I, anota, “els atemptats terroristes poden sacsejar les fundacions dels nostres edifici més alts però no poden pas esberlar les fundacions d'Amèrica”.[17] Els dies que segueixen als atemptats de l’11-S aniran en aquesta dinàmica.
El president parla de “croada” contra “els enemics de la llibertat”, d’”eix del mal” a qui cal abatre, etc.[16] En realitat George W. Bush recicla el discurs del bé contra el mal, de la guerra justa, tot nodrint-la de pinzellades evangelistes.[18] D’ençà “Amèrica, els seus amics i aliats s’uneixen als qui volen la pau i la seguretat al món” per a “guanyar la guerra contra el terrorisme”.[17] El terme és genèric, però queda inaugurada la guerra.
Els bel·ligerants
Aviat es va identificar els autors dels atemptats. Occident aprèn el nom d'Ossama Bin Landen, cap pensant de tota l’operació. Havia estat acompanyat per "Ayman al-Zawaihri, líder de la gihad egípcia, segon de Bin Laden, el mul·là Omar, cap suprem dels talibans, i Muhammad Atif, cap militar d'al-Qaeda" segons l'Enciclopèdia Catalana.[19] De seguit l’FBI deté prop d’un miler de sospitosos i la CIA posa en cerca i captura a Bin Laden.
Es tracta d’un milionari saudita que va fer fortuna gràcies al negoci de la construcció del seu pare Mohammed Bin Laden. Munta una milícia que fa anomenar al-Qaeda durant la invasió de la Unió Soviètica a l’Afganistan amb la idea de tenir un exèrcit internacional que pugui fer la guerra allà on calgui anar a salvar poblacions musulmanes.[20][12]
La guerra tindrà lloc entre, d'una part, l'OTAN i l'Aliança del nord de l'Afganistan, i, d'altra part, al-Qaeda i tota organització terrorista islamista que doni suport ideològic, operatiu o financer a al-Qaeda. El bàndol islamista inclou doncs Hezb-e-Islami, els talibans, al-Qaeda, el Moviment Islàmic d'Usbèquia i el Partit Islàmic de Turcmènia. A mesura que avança la guerra s'hi inclou Daeix i tot grup islamista que se'n reivindiqui.
El món, però, el coneixerà sobretot el principal mentor dels atemptats, Ossama Bin Laden, pels vídeos que enregistra després de l’11-S a les muntanyes del Paquistan. Hi amenaça els EUA, vacil·la l’Imperi americà amagat entre muntanyes i deixant-se filmar per una càmera de vídeo casolana.[21] És un retorn a l’Edat mitjana. Un home barbut i folclòric es dedica a atemorir Occident. Dins, els EUA són el “gran satanàs”[21] [trd.] que ha de pagar pel milers de morts ocasionades a tot el Llevant per les seves polítiques imperialistes. Es queixa per la sang vessada a l’Aràbia Saudita, l’Afganistan, l’Irac, Bòsnia-Hercegovina, Txetxènia i Palestina.[21][22] Per aquest darrer cas crida a la lluita contra l’estat d'Israel, còmplice de les polítiques petrolieres dels EUA.[21]
La creació de l'estat d'Israel
La declaració d'independència d'Israel l'any 1948 constitueix el punt de partença de les Guerres contra el Terrorisme Islamista de forma més general. És a dir, la creació d'un estat jueu amb el suport dels EUA i Occident constitueix la base sobre la qual Bin Laden i la resta d'islamistes batallen.
A la creació d'Israel, el nou estat expulsa de les terres adquirides la població que hi vivia. És població àrab que haurà de refugiar-se i viure tota la seva vida refugiada perquè Israel no els considera ciutadans. Tot seguit el nou estat inicia una guerra d'invasió de territori aliè per a fer possible el projecte irredemptista sionista. Això xoca amb tots els països veïns que són àrabs.
La Guerra dels 6 Dies inicia el llarg contenciós entre Israel i la resta d'estat veïns.[23] Malgrat haver-la guanyat, el recel hi era i amb el pas del temps el contenciós s'ha anat fent gros fins a derivar en una llarga guerra israelo-palestina.
Ossama Bin Laden i Daeix no reconeixen Israel com a estat i el seu és el projecte de construcció d'un estat islàmic que reconstrueixi les fronteres de l'islam inicial en època medieval. Això constitueix una protesta contra l'ordre establert des del final de la Segona Guerra Mundial. L'islamisme se'n pren als EUA i Occident pel suport sec que donen al projecte irredemptista israelià.
Amb tot els primers brots de terrorisme islàmic es troben en:[12]
- l'assalt del vol Roma/Tel-Aviv del 29 d'agost del 1969 per part del Front per a una Palestina Lliure
- l'assalt a la La Meca el 20 de novembre del 1979 per part de Juhayaonan al-Utaybi
- l'assalt dels Jocs Olímpics de Múnic l'any 1972 per part de Septembre Negre
Orígens del panislamisme
El propòsit de retornar a les fronteres medievals s'incuba al segle xix a causa de les colonitzacions europees. És el panislamisme que concretitza aquesta voluntat. Al segle xix el panislamisme servia per a mantenir la unitat de l'Imperi Otomà, però amb la seva caiguda i la fragmentació conseqüent en diversos estats i/o regions controlades pels europeus, el panislamisme es torna una forma de contestació al colonialisme.[12]
L'acord de Skyes-Picot l'any 1916 és l'inici d'aquesta nova manera de veure el panislamisme. Propugna d'ençà la unificació de tots els territoris de majoria musulmana sota un únic califat. Pot tenir forma ferderada o confederada, però és sobretot una manera de sentir el rebuig a la colonització. És, de fet, una reacció que explica un panorama decadent al món àrab.[12] És a dir, davant les colonitzacions el món àrab entra en decadència i la manera de fer-hi front és un retorn a una lectura integral de l'Alcorà. Això condueix a fer del panislamisme una forma de contesta de l'ordre instal·lat pels europeus amb la Societat de Nacions. Aquesta és percebuda com un òrgan més de colonització.[12]
Així van prenent forma diversos corrents islamistes que durant les Guerres contra el Terrorisme Islamista es pronuncien. És el cas del wahabisme a Aràbia Sauita, del mahdisme al Sudan o del padrisme a Indonèsia. A l'entreguerres apareixen moviments que hi conjuguen com ara els Germans Musulmans.[12]
El naixement d'al-Qaeda
És durant la invasió soviètica a l’Afganistan que neixen organitzacions terroristes islamistes una mica per tot el món àrab. Per tal de fer la guerra a la Unió Soviètica, els EUA, en plena Guerra Freda, financen alguns d’aquests grups que són, si fa no fa, milícies fanatitzades que fan la guerra contra la Unió Soviètica perquè aquest país prohibia la religió i no volien entrar dins la seva zona d’influència. De retruc l’islamisme s’expandeix una mica per tot el món àrab com a Somàlia, Txetxènia, Iemen, Sudan, els Balcans, el Sahel o Algèria.[24][12]
És en aquest període que neix l’any 1988 al-Qaeda després que Ossama Bin Laden creés a l’Afganistan un camp de base l’any 1986 que servís com a lloc d’entrenament per a la brigada islamista que va idear amb l’ajuda d'Ayman al Zawahiri. La brigada rep ben aviat el suport[21] dels EUA que financen a més d’això els mujahidins.[20]
Quan la Unió Soviètica es retira de l’Afganistan, cau el mur de Berlín i el país es torna presa de grups islamistes diversos que es fan la guerra civil pel poder. Hi trobem els talibans, els mujahidins així com el comandant Massoud. Aquest segon alerta a Occident en un viatge seu a París que els EUA farien bé de prendre’s els talibans seriosament atès que plantejaven un atac de gran envergadura.[24] El comandant es referia a l’11-S i Occident va ignorar-ho per una distensió generalitzada en relació a la Guerra Freda. Mor en un atemptat contra la seva persona preparat pels talibans. Fou justament al Paquistan que naixeren els talibans dins la mateixa seqüència per la qual els EUA donen finançament als mujahidins.[24]
Preparatius de la guerra
L'esclat de Iugoslàvia en diversos estats-nació als anys 1990 va ser aprofitat per Ossama Bin Landen i altres grups islamistes per a assajar allò que posteriorment esdevindrà la guerra a l'Afganistan.[6] És a dir, les múltiples guerres que apareixen als anys 1990 per motius diversos al món, vulgui ser a Europa, vulgui ser a l'Àfrica, són aprofitades per al-Qaeda que hi envia expressament les seves forces militars amb l'afany, en primer lloc, de defensar musulmans de possibles repressions, i en segons lloc, d'assajar la guerra que al-Qaeda volia menar contra els EUA. Degut a aquesta dinàmica al-Qaeda es retroba durant els anys 1990 a països com ara Bòsnia-Hercegovina, Algèria, Iemen o Somàlia, fins i tot a nacions com ara Txetxènia.[6] No fou pas l'única perquè inspirant-se'n altres grups islamistes com Hizbul Mujahideen aprofitaren el conflicte al Caiximir entre Paquistan i l'Índia per a assajar-hi la jihad. Retrobem la mateixa dinàmica a les Filipines.[6]
La declaració de guerra d'al-Qaeda als EUA
Durant la Guerra del Golf Ossama Bin Laden proposa la seva brigada islamista com a exèrcit per a donar suport a Kuwait. Aràbia Saudita prefereix el suport americà i per això desestima l’ajuda que proposa Bin Laden.[21]
El saudita no accepta pas el no i critica obertament el règim. Ha integrat durant els seus estudis a l’Aràbia Saudita l’islamisme i no tolera que el govern del seu país faci negocis amb els EUA així com visqui dins una luxúria exuberant que no s’adequa a la via austera que caldria menar segons la lectura que fa de l’Alcorà. El règim l’expulsa del país i se’n va al Sudan on hi troba a Hassan al Tourabi amb qui finança obertament organitzacions islamistes de mateix tall que al-Qaeda.[21]
És en aquest context que Bin Laden cerca provocar els EUA amb atemptats a diverses ambaixades i altres llocs públics dins dels EUA com fora d'aquests. El 26 de febrer del 1993 el World Trade Center ja va ser víctima efectivament d’una primera explosió que s’havia preparat premeditadament a partir d’uns còcktails d’explosius. En efecte, Ramzi Yousef, responsable de l’acte fallit, nebot de Khalid Sheikh Mohammed, intel·lectual de l’11-S, aconsegueix fer entrar al garatge subterrani de la torre nord una furgoneta amb 5000 quilos d’explosius.[21] Malgrat haver provocat un cràter de 4 metres d’amplada, l’operació va fallar i en aquest error de càlcul rau les futures accions. És a dir, l’organització terrorista cercava ja un impacte gran que finançava des del Sudan i malgrat no haver-ho aconseguit, cada error va proporcionar prou informació per a no abortar cap més atemptat. D’aquesta forma prop de 16 atacs més tot i que menys mortífers acompanyaran les tres primeres dècades del segle XXI als EUA.[21]
Nota: al-Qadea es torna un model per a tota organització islamista, així com obre les seves filials al Magrib, el Llevant, etc. Això fa que després de l'11-S els atemptats no comesos per al-Qaeda directament puguin ser reivindicats per al-Qaeda sempre que els seus autors se'n sentin part o l'adoptin com a model.[20]