Guerra d'Itàlia de 1499–1504
From Wikipedia, the free encyclopedia
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 [1] en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Guerres d'Itàlia | |
---|---|
Tipus | conflicte |
Data | 1499 |
Lloc | Itàlia (Itàlia) |
Estat | Itàlia |
Ascendit al tron de França a 1498, Lluís XII va signar aliances amb la República de Venècia i amb els Borja Alexandre VI i el seu fill Cèsar Borja dels Estats Pontificis, i va envair el ducat de Milà derrocant a Lluís Sforza. Aquest contraatacà el gener de 1500 al capdavant d'un exèrcit de mercenaris suïssos, però l'abril va ser traït per aquests i capturat juntament amb el seu germà Ascanio. En virtut dels acords signats, França va quedar en poder de Milà i Gènova, Venècia va obtenir Cremona i Cèsar Borja va avançar per la Romanya prenent Imola, Forli, Rimini, Pesaro i Faenza.
Pendents de la reacció de Maximilià I d'Habsburg, protector dels Sforza, les tropes franco-venecianes-papals van esmerçar l'estiu de 1500 en el setge infructuós de Pisa, en suport de la República de Florència que pretenia la conquesta d'aquesta ciutat. Un cop signada la treva amb Maximilià, les forces de la coalició es dirigirien cap al Regne de Nàpols amb la intenció de prendre'l.