Guerra d'Independència Turca
Conflicte a Turquia després de la Primera Guerra Mundial / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra d'Independència Turca —Kurtuluş Savaşı (turc), guerra d'alliberament— és un període de la història de Turquia que s'estén des de la derrota de l'Imperi Otomà a mans dels aliats a la Primera Guerra Mundial fins a la declaració de la República de Turquia el 29 d'octubre de 1923.
Tipus | guerra d'alliberament nacional i guerra d'independència | ||
---|---|---|---|
Data | 19 de maig de 1919 - 11 d'octubre de 1922 (armistici) 24 de juliol de 1923 (pau) | ||
Lloc | Anatòlia | ||
Estat | Turquia | ||
Resultat | Victòria decisiva de Turquia Tractat de Lausana Derrocament del sultanat Reconeixment de la nova República de Turquia | ||
Conseqüència | Tractat de Lausana i Proclamation of the Republic (en) | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Com a resultat d'aquesta guerra, els nacionalistes turcs van fundar i constituir la moderna Turquia, i, per damunt de tot, van establir l'actual territori nacional turc d'acord amb el Tractat de Lausana. La guerra va suposar la derrota de Grècia a la Guerra greco-turca (1919-1922) amb la recuperació dels territoris que els grecs havien ocupat per l'oest de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial; també es varen recuperar amb la Guerra Turcoarmènia els territoris de l'Estat d'Armènia a l'est (2 de novembre de 1920 i que va acabar amb el Tractat d'Aleksandrópol).
El Tractat de Lausana, signat el 24 de juliol de 1923, i negociat per İsmet İnönü com a representant del govern d'Ankara, va establir la major part dels límits actuals del país (exceptuant la Província de Hatay que va ser cedida a Turquia per França el 1939, després de passar per un període de govern independent com a República de Hatay).