Guerra de Bòsnia
conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina / From Wikipedia, the free encyclopedia
La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de desembre de 1995.
Guerra de Iugoslàvia | ||||
---|---|---|---|---|
Tipus | guerra civil i conflicte ètnic | |||
Data | 6 d'abril de 1992 - 14 de desembre de 1995 | |||
Lloc | Bòsnia | |||
Resultat | Acords de Dayton | |||
Bàndols | ||||
| ||||
Comandants | ||||
|
La guerra implicava unes quantes faccions ètnicament definides dins de Bòsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del país:
- República Sèrbia (serbis)
- República Croata d'Herceg-Bòsnia[1] (croats)
- República de Bòsnia i Hercegovina (predominantment bosnians)
- la facció menor de Bòsnia de l'oest (musulmans)
Aquestes faccions canviaren els seus objectius i fidelitats unes quantes vegades en diverses etapes de la guerra.
Ja que la guerra a Bòsnia és una conseqüència d'esdeveniments a la regió més enllà de l'anterior Iugoslàvia, i a causa de la implicació de països veïns de Croàcia i Iugoslàvia, va fer un debat sobre si el conflicte va ser una guerra civil o una agressió. Els bosnians i la majoria de croats afirmen que la guerra va ser una agressió des de Iugoslàvia, mentre que els serbis consideren que va ser una guerra civil que implicava només les nacions que componien Bòsnia.
Va tenir lloc un judici davant de la Cort Internacional de Justícia, seguint una demanda de 1993 de Bòsnia i Hercegovina contra Sèrbia i Montenegro per genocidi (vegeu cas de genocidi bosni a la Cort Internacional de Justícia). La resolució de la Cort Internacional de Justícia (ICJ) de 26 de febrer de 2007 va dictaminar que la naturalesa de la guerra era internacional, exculpant així Sèrbia de responsabilitat pel genocidi comès per forces sèrbies de la República Sèrbia.
L'ICJ va concloure, tanmateix, que Sèrbia havia fracassat en evitar el genocidi comès per forces sèrbies i havia fracassat en castigar aquells que ho varen cometre, especialment el general Ratko Mladić, i els portà a la justícia.
Tot i comptar amb l'evidència d'assassinats massius, el setge de Sarajevo, violacions massives, neteja ètnica, centres de detenció i tortura dirigida per diferents forces sèrbies, arreu de Bòsnia, especialment en Prijedor, Banja Luka i Foca, els jutges determinaren que els criteris de genocidi amb intenció específica (dolus specialis) de destruir bosnians musulmans només s'havien produït a Srebrenica o Bòsnia oriental.[2]
La cort va concloure que els delictes, incloent-hi els assassinats massius, les violacions, les detencions, destrucció i deportació, comesos durant la guerra de 1992-1995, eren "actes de genocidi" segons la Convenció sobre el genocidi, però que aquests actes, en si mateixos, no constitueix genocidi per se.[3] La Cort posteriorment decidí que, després de la declaració d'independència de Montenegro el maig de 2006, Sèrbia era l'única part a respondre en el cas, però que "qualsevol responsabilitat per esdeveniments passats implicava a l'època que l'estat el componien Sèrbia i Montenegro".[4]
La implicació de l'OTAN, durant l'Operació Força Deliberada de 1995 contra les posicions de l'exèrcit de la República de Sèrbia fa d'aquesta guerra un conflicte internacionalitzat, només a la seva etapa final.[5]
La guerra arribà al seu final després de la signatura de l'Acord Marc General per a la Pau a Bòsnia i Hercegovina a París el 14 de desembre de 1995. Les negociacions per la pau tingueren lloc a Dayton, Ohio, i s'enllestien el 21 de desembre de 1995. Els acords es coneixen com els Acords de Dayton.[6]
La investigació més recent fixa el nombre de víctimes al voltant de 100.000 morts (civils i militars), i 1,8 milions de desplaçats.