Segona Guerra de Nàpols
From Wikipedia, the free encyclopedia
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
les guerres italianes | ||||
---|---|---|---|---|
Tipus | guerra | |||
Data | 1501 - gener de 1504 | |||
Coordenades | 40° 20′ 00″ N, 15° 50′ 00″ E | |||
Bàndols | ||||
|
Durant la Guerra d'Itàlia de 1499–1501 França, amb l'ajuda de la República de Venècia i la família Borja, havia deposat a Lluís Sforza, i va restar propietària del Ducat de Milà i de la República de Gènova. Amb la intenció d'envair també el Regne de Nàpols, Lluís XII va pactar una nova aliança amb Ferran el Catòlic.
El novembre de 1500 Aragó i França van signar en secret el tractat de Granada, pel qual tots dos es repartien Nàpols, encara sota el govern de Frederic III de Nàpols. L'any següent l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny va conquistar la meitat nord del regne, mentre les tropes hispàniques sota el comandament de Gonzalo Fernández de Córdoba van ocupar la meitat sud. Frederic III, amb la milícia i la hisenda malmeses després de la Primera Guerra de Nàpols, va ser incapaç d'oposar-se a ambdós contrincants, i l'octubre de 1501 va ser enderrocat i el seu regnat dividit.
Les diferents interpretacions del tractat sobre la possessió de la franja geogràfica que separava els territoris de tots dos ocupants van portar aviat a desavinences entre França i Aragó, i davant la impossibilitat d'un acord pacífic, el juny de 1502 van començar els enfrontaments armats. En els compassos inicials d'aquest nou conflicte, les forces franceses, més nombroses, van fer retrocedir als hispànics reduint a unes poques places al sud d'Itàlia, però amb l'arribada de reforços des d'Espanya, al llarg de 1503 aquests van derrotar a les francesos a les batalles de Ruvo, Seminara, Cerinyola i Garellano.
El gener de 1504 França es va retirar cap al nord, i va cedir la totalitat del regne de Nàpols a Aragó mitjançant el tractat de Lió. Nàpols va ser incorporat a la corona d'Aragó com a virregnat, condició en la qual va quedar fins a 1707.