Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
sèrie de conflictes (600 aC-265 aC) entre grecs i púnics a Sicília / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC. Foren les guerres de més llarga durada de tota l'antiguitat clàssica.
Tipus | guerra | ||
---|---|---|---|
Data | 600 aC-265 aC | ||
Escenari | Sicília, Nord d'Àfrica, Sardenya, Mar Tirrena, Mar Jònica, Estret de Sicília, Sud d'Itàlia | ||
Lloc | Sicília (Itàlia) | ||
Estat | Cartago romana | ||
Resultat | Cartago va retenir 1/3 de l'illa; grecs i sicilians la resta | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
L'èxit econòmic de Cartago depenia en gran manera del comerç marítim, ja que el territori del seu imperi limitava al sud amb el desert. Per aquesta raó van desenvolupar una potent flota de guerra per fer front als pirates i alhora intimidar a les nacions veïnes. Els cartaginesos havien heretat la seva força i experiència naval dels seus ancestres, els fenicis. Aviat, però, la seva creixent hegemonia els va portar a enfrontar-se amb l'altra gran potència del Mediterrani central: els grecs.
Els grecs eren experts mariners i havien establert nombroses colònies a les costes del Mar Mediterrani, incloent-hi Sicília, que per la seva proximitat a Cartago es convertí en l'escenari de l'inevitable enfrontament entre ambdues potències.
Malauradament no queda cap registre de la versió cartaginesa d'aquests enfrontaments, perquè Cartago fou destruïda pels Romans el 146 aC i els seus llibres foren distribuïts entre les tribus veïnes. Per tant, la majoria del que se sap sobre aquestes guerres és gràcies a les obres d'historiadors grecs.