Revolta de les Comunitats de Castella
From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Localització del moviment comuner sobre el territori de la Corona de Castella. En morat, les ciutats pertanyents al bàndol comuner; en verd, apareixen les que es van mantenir lleials al rei. Les ciutats que van estar presents en ambdós bàndols apareixen en ambdós colors .[1] | |||
Tipus | rebel·lió i guerra | ||
---|---|---|---|
Data | entre 1520 i 1521 | ||
Lloc | Corona de Castella | ||
Estat | Corona de Castella | ||
Resultat | Victòria reial | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte d'agitat debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictoris. Així, alguns estudiosos qualifiquen la Guerra de les Comunitats com una revolta antisenyorial; uns altres, com una de les primeres revolucions burgeses de l'Era Moderna; i una altra postura defensa que es va tractar més aviat d'un moviment antifiscal i particularista, d'índole medievalitzant o retrògrad.