La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del segle xviii; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:[9] els polonesos reclamaren un triomf en la defensa del seu estat, mentre que els soviètics van reclamar el fracàs dels polonesos a la invasió de la Ucraïna Oriental i Belarús, que veien com una part de la intervenció estrangera a la Guerra Civil Russa.
Dades ràpides Tipus, Data ...
Tanca
Les fronteres entre Polònia i la Rússia Soviètica no havien quedat ben definides al Tractat de Versalles i a tots els episodis de postguerra: la Revolució Russa de 1917, la caiguda dels imperis rus, alemany i austríac; la Guerra Civil Russa, i els intents d'Ucraïna i de Belarús per establir la seva independència. El Cap d'Estat polonès, Józef Piłsudski, cregué que era el moment per establir les fronteres poloneses tant a l'est com fos possible, per crear una federació polonesa (Międzymorze) d'estats de l'Europa central com a protecció per una tornada dels imperialismes rus i alemany. Lenin, mentrestant, veia en Polònia el pont que l'Exèrcit Roig hauria de travessar per ajudar la resta de revolucions europees.
El 1919, les forces poloneses controlaven gran part de la Ucraïna occidental, amb una victòria a la Guerra polonesoucraïnesa; la República Popular d'Ucraïna Occidental havia provat sense èxit de crear un estat ucraïnès en territoris reclamats tant per Polònia com per Ucraïna. Al mateix temps, els bolxevics van començar a guanyar a la Guerra Civil Russa i a avançar cap a occident vers els territoris en disputa. A la fi de 1919, després d'alguns incidents de frontera es creà una guerra oberta després de la incursió cap a l'est de Piłsudski a l'abril de 1920. Es va trobar amb un contraatac de l'Exèrcit Roig. L'operació soviètica obligà als polonesos a retirar-se fins a Varsòvia. Mentrestant, a Occident es temia que les tropes soviètiques arribessin a la frontera alemanya. A mitjans de l'estiu, la caiguda de Varsòvia semblava un fet, però a mitjans d'agost la situació es va capgirar i els polonesos van aconseguir una victòria decisiva i totalment inesperada a la batalla de Varsòvia. Davant de la resistència polonesa i del seu avanç cap a l'est, els soviètics van buscar la pau, i van aconseguir un alto el foc a l'octubre de 1920. El 18 de març de 1921 se signà el tractat de pau definitiu, la Pau de Riga, que dividia els territoris en disputa entre Polònia i la Unió Soviètica. Aquesta guerra determinà la frontera poloneso-soviètica durant tot el període d'entreguerres.