Guerres pírriques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) foren una sèrie de batalles i aliances polítiques que enfrontaren als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.
Ruta de Pirros de l'Epir durant la campanya en el sud d'Itàlia i Sicília | |||
Tipus | sèrie de guerres | ||
---|---|---|---|
Data | 280 aC - 275 aC | ||
Període | República romana primerenca | ||
Escenari | Sud d'Itàlia i Sicília | ||
Lloc | Itàlia romana (Antiga Roma) | ||
Resultat | Victòria romana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Baixes | |||
|
Les guerres pírriques començaren com un conflicte sense importància entre Roma i la ciutat de Tàrent a causa de la violació d'un tractat marítim per part dels romans. Tàrent, que donà suport al governant grec Pirros, rei de l'Epir, en un conflicte amb l'illa de Corfú, li demanà llavors ajuda militar. Pirros feu honor a la seva obligació amb Tàrent i sumà la seva participació en els conflictes que succeïen en la ciutat. A més a més, Pirros també s'involucrar en els assumptes polítics de Sicília i en la lluita que aquesta ciutat mantenia en contra del domini cartaginès.
La intervenció de Pirros en els problemes regionals de Sicília reduïren la influència cartaginesa a l'illa. A Itàlia, els moviments de l'epirota semblaren inútils, malgrat donessin, a llarg termini, els seus resultats. Les guerres pírriques demostraren dues coses: que els estats de la Grècia continental eren incapaços de defensar les colònies de la Magna Grècia i que les legions romanes, per contra, ultrapassaven la potència dels exèrcits dels regnes hel·lènics. Això, als romans, els permeté obrir una via cap al domini de totes les ciutats estat de la Magna Grècia i així acceleraren la consolidació del seu poder a Itàlia.
Lingüísticament, de les guerres pírriques brotà l'expressió "victòria pírrica", mot que s'utilitza per designar una victòria guanyada amb un esforç i un sacrifici que no compensen l'avantatge obtingut. Aquest terme li fou atribuït a Pirros perquè Plutarc descrigué la reacció que tingué en conèixer el resultat d'una contesa victoriosa i una frase que, en aquell moment, digué:
« | Amb una altra victòria com aquesta davant els romans, estarem perduts per sempre. | » |
— Pirros de l'Epir, després de la victòria en la batalla d'Asculum. |