Guerrilla

forma de guerra irregular / From Wikipedia, the free encyclopedia

La guerra de guerrilles, que en català genuí hauria d’anomenar-se guerra de partides,[1] i que en català antic es va anomenar guerra guerrejada,[2] és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.[3][4] Aquestes accions poden ser independents o part d'una estratègia militar de més abast.[5]

Quick facts: ...
Guerrilla

Close

Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen no per seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...[2][3]

La guerra de guerrilles es practica en situacions on les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant. La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.