Guillem de Combret
From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem de Combret, ermità al Vallespir, fou una figura llegendària. En realitat, la llegenda del sant s'origina per l'existència de l'ermita romànica, fundada al segle ix, de Sant Guillem de Combret, al terme de l'actual comuna del Tec, al Vallespir. És situada al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant sud del massís del Canigó i en terres de l'abadia de Santa Maria d'Arles, al camí que comunica Sant Miquel de Cuixà amb Santa Maria d'Arès i d'allí passa el Pirineu per continuar envers Santiago de Compostel·la.
Per a altres significats, vegeu «Sant Guillem (desambiguació)». |
Ermita de S. Guillem de Combret | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IX ↔ segle X Vallespir |
Mort | segle IX ↔ segle X Sant Guillem de Combret (Vallespir) |
Enaltiment | |
Es deia que l'ermita fou construïda com a refugi de pelegrins per un home anomenat Guillem, que la dedicà a Santa Maria Magdalena. Guillem, que hi restà com a eremita, hi acollia els pelegrins sense cobrar-los res. La capella es troba esmentada per primer cop en 1007, amb el nom de Santa Magdalena. Amb el pas del temps i ja mort Guillem, la capella començà a ésser coneguda pel nom de l'ermità, com a capella de Sant Guillem, per la fama de santedat amb què havia viscut i mort l'eremita i malgrat que no havia estat beatificat.
El nom de Sant Guillem es consolidà a l'ermita al segle xiii, quan ja en fou considerat el segon patró. Amades comenta que la festivitat del sant de Combret era el 19 de juny. Avui, la festa litúrgica de l'ermita es fa el 28 de maig, honorant Sant Guillem de Gel·lona.