Guàrdia varega
From Wikipedia, the free encyclopedia
La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del segle x fins al segle xiii. El nom és documentat per primera vegada en l'entrada corresponent al 1034 de la crònica de Joan Escilitzes.
Tipus | unitat militar i títol honorífic |
---|---|
Fundació | 988 |
Fundador | Basili II |
País | Imperi Romà d'Orient |
Els varegs arribaren a l'Imperi Romà d'Orient des de la Rus de Kíev. El 988, el príncep Vladímir I de Kíev cedí a l'emperador Basili II un regiment de 6.000 homes per ajudar-lo a sufocar la revolta de Bardes Focas. Durant els dos segles següents, els varegs participaren en les guerres de l'imperi i foren la guàrdia personal de l'emperador romà d'Orient. Custodiaren el Gran Palau de Constantinoble fins que en l'època dels Comnens foren transferits als palaus de Màngana i Blaquernes. Formaven una unitat d'elit coneguda per la seva fidelitat, el seu vigor, les seves armes, la seva indumentària i la seva disciplina. Alguns dels seus oficials foren recompensats amb títols, com ara Harald Hardrada, a qui li fou concedida la dignitat d'espatarocandidat. L'acòlut, el comandant de la guàrdia, era generalment un grec.